Els Márquez regnen a Montmeló: el Marc quasi es corona i l’Àlex guanya

"Molt bé, ha sigut bellíssim", comentava el Marc, abans de pujar al podi, mentre s’assecava la suor. "Enorme, enorme, ja em tocava, ¡uf!, quina carrera, quina emoció, de debò", insistia l’Àlex, mentre veia algunes accions de la carrera en el plasma que hi ha darrere del podi. "Li tocava al petit, avui m’he vestit de blau perquè li tocava al petit; el Marc pot esperar per coronar-se a la gira asiàtica, que esperi", explicava a crits la mama Roser Alentà. "Ho diré: avui és el segon lloc més feliç en la carrera del Marc, t’ho dic jo", assegurava el penta Jorge Lorenzo, a DAZN.

Líder de la volta 4 a la 24

I és que era el cap de setmana de l’Àlex, recuperat ja de la seva fractura a l’índex dret, buscant reivindicar-se com el tercer home de Ducati, per això apareix a la foto de celebració del títol de constructors, al costat del Marc i Pecco Bagnaia. Havia de guanyar el Pistoles, li tocava a ell, ja s’ho va merèixer dissabte, i aquest diumenge va completar una carrera impressionant, líder des de la volta 4 a la 24, perseguit, que no assetjat, mai, per ET que, simplement, semblava ser allà, al seu rebuf, perquè el seu germà no es desconcentrés com li va passar dissabte, quan el caníbal va llançar la tovallola i va deixar de perseguir-lo, d’assetjar-lo.

No hi va haver carrera. El Marc (Ducati) va sortir com un tret, l’Àlex (Ducati) enganxadet, també Pedro Acosta (KTM) i també el Diable Quartararo (Yamaha), però aquests dos últims van caure passat l’equador, i va agafar el relleu com a tercer home Enea Bastianini (KTM), que es va conformar amb el bronze de la mateixa manera que a MM93 li va saber a or la plata conquerida en un traçat que no li agrada.

I sí, sí, la festa no va poder ser més rodona per a Catalunya, Barcelona, els Márquez Alentà, el Marc i l’Àlex. Tots ho van celebrar en gran, ells fins i tot ballant sobre les defenses del traçat, rebolcant-se sobre els flotadors. És més, l’Àlex es va aturar al revolt 10, on va caure dissabte, i es va rebolcar per la seva graveta, va fer cinc vegades la croqueta, es va cobrir de pedretes, com dient: "¡Vinga, em vas tirar ahir, però avui vinc aquí a celebrar-ho amb tu, estimada terra… catalana!".

Repeteixo. Un enorme, grandiós, Àlex torna a ser el candidat únic al subcampionat. La festa de final de curs de Xest (València) serà de les que facin història, única i, sí, pot ser que fins a irrepetible. El mai vist. I el Marc, doncs això, camí del Japó, passant abans per Misano, la casa de Valentino Rossi, per conquerir el novè. Com deia la mama Roser: "El cel pot esperar".

"Volava, era invencible"

Notícies relacionades

Pedersen triomfa a Galícia en una altra etapa amb incidents

Trump enterboleix la final

"Ho vaig dir dijous, ho vaig repetir ahir quan mereixia guanyar, l’Àlex aquí, aquest cap de setmana, volava, era invencible", va comentar el Marc. "No volia caigudes, no volia perdre 20 preciosos punts. La festa ha sigut bellíssima per a l’Àlex, per a Ducati i per a mi, sí, també per a mi".

"Aquest triomf és per a tot l’equip, que m’ha sostingut en els mals moments, ells m’han fet guanyar avui", no va dubtar a confessar l’Àlex, ben conscient que era el moment de reivindicar-se. I, sí, he de reconèixer que, durant moltes voltes, la caiguda de dissabte donava voltes al meu cervell, però he guanyat aquest malson. Sabia que tenia el Marc al darrere, m’he esforçat en les sis últimes voltes, he aconseguit més d’un segon i he pensat: ‘¡Ja està!’. I sí, ja estava", va acabar dient el vencedor.