Márquez comença a cuinar a foc lent el seu novè títol mundial

Mirin, després dels seus dos títols de 125 cc i Moto2, per cert, ceptre que ja hauria pogut guanyar el seu primer any si no fos per la maleïda diplopia (visió doble), Márquez va debutar, el 4 d’abril del 2013, a Doha (Qatar). I pot ser que no se’n recordin però ja va aconseguir el millor crono en ¡el segon entrenament del seu debut entre els grans campions! i, diumenge, va pujar al podi darrere de la parella mítica de Yamaha, Jorge Lorenzo i Valentino Rossi.

"Jo els havia vist en pretemporada i pensava ‘vaja, ets aquí, lluitant amb els teus ídols’. Els veia amb granotes negres i motos de colors i no em fixava massa en ells, però... arribada la cursa, Jorge (Lorenzo) se’n va anar, es va escapar, adeu, i jo em vaig enganxar a Valentino i, després a Dani (Pedrosa), i vaig aconseguir el meu primer podi ¡increïble! ¡impensable!", diu el vuit vegades campió del món.

¿Segueixo? El Mundial va saltar als EUA, Austin, Texas i ¿saben què va passar? Que el Marc, després d’haver-se convertit en el pilot més jove de la història a aconseguir un podi en la categoria reina, amb 20 anys i 49 dies, es va convertir en el poleman més jove i en el vencedor més jove. I, perdó, passats els grans premis, en el campió més jove de la història, amb 20 anys i 266 dies. Fins avui. ¿De debò algú s’estranya del que està passant? Quan el Marc ha recuperat el seu físic i ha tingut una moto guanyadora, ha arrasat. Ducati sí que ho sabia.

"Què queda d’aquell Marc jovenet de MotoGP?", li va preguntar Izaskun Ruiz, l’altre dia. "Queda la passió per les motos, les ganes de córrer, la gana de guanyar", va respondre el jove de Cervera (Lleida), ara resident, vaja, a Madrid. "¿I del Márquez d’ara, el que ja té 32 anys?", va insistir la periodista de DAZN. "La velocitat, però trobada d’una altra manera diferent. Abans, era pur instint, ara, pilotant, de vegades, contra el meu estil, aconsegueixo puntuar i fins i tot guanyar en circuits on abans ni m’acostava al podi. He perdut explosivitat, però he guanyat saviesa", va afegit el pilot català.

L’error de ‘Superman’

Què ha passat entremig, també és una cosa molt senzilla d’explicar. El Marc va caure a Jerez, el 2020, es va fracturar l’húmer dret, li van operar, es va creure Superman ("si et tallen els peus, et surten les ales") i encara no ho és, i va tornar la setmana següent al mateix traçat en època de pandèmia. "Aquest va ser el meu error i, dic meu, perquè els metges em van deixar, sí, però tot estava a les meves mans i ho vaig intentar".

Aquell intent d’heroïcitat va acabar amb l’húmer vessant sang dins de la granota. Va ser el naixement de tornar a començar una altra vegada. I, passades tres intervencions més (l’última al maig, en què li van destrossar l’húmer i l’hi van reconstruir en un grapat d’hores), Márquez va decidir deixar Honda ("és la meva família, però m’he de provar amb una moto que em permeti saber si continuo valent o no per a això"), aconseguir una Ducati satèl·lit i guanyar-se, amb exhibicions pròximes al mag del 2014 i el 2019, la Desmosedici oficial amb la qual, sinó aquest mes, el que ve guanyarà, arrasant, el seu novè títol, empatant amb Valentino Rossi i camí ¡i tant que sí! del desè, que caurà l’any que ve quan es continuï corrent amb les mateixes motos: el mateix Márquez, la mateixa Ducati, el mateix títol.

Notícies relacionades

Pedersen triomfa a Galícia en una altra etapa amb incidents

Els Márquez regnen a Montmeló: el Marc quasi es corona i l’Àlex guanya

"Hi ha pilots que corren i hi ha pilots que es queixen", m’ha dit Sito Pons, el bicampió de dos i mig, que ha reaparegut avui al Circuit. "Al Marc li prepares la millor moto que puguis, la poses a la graella i ell s’encarrega de fer-la córrer, corregir-ne els defectes en carrera sobre la marxa i ser campió. Els altres busquen excuses, es queixen, protesten, parlen. El Marc corre, treballa i guanya. Està clar com l’aigua, si ell està bé, és el millor dels millors".

El seu lema, "tot és possible, res és segur", s’ha complert, s’està complint, al mil·límetre. Avui (15.00 h, DAZN), començarà a cuinar la conquesta del seu novè títol. En un campionat que ell ha destruït i guanyat a l’arribar l’estiu, necessita restar 10 punts (entre esprint i GP es reparteixen 37 punts) al seu germà Àlex, que és portentós a Montmeló. Si ho aconsegueix, ET, el caníbal, tindrà la primera pilota de partit, la setmana que ve, a Misano, el jardí del Doctor Rossi. Massa plaer per no disfrutar-lo... en família.