Itàlia guanya Espanya i l’obliga a vèncer la Grècia d’Anteto

Espanya va perdre un duel en el qual va perdonar la vida a una Itàlia que es va fer forta a la pintura i amb això li va valer. Malgrat el bon partit d’Aldama (19 punts i 10 rebots) i De Larrea (15 punts i 7 rebots), els de Scariolo van caure fruit de les seves males decisions i el seu pèssim percentatge de tir. A això es va sumar l’absència dels seus líders, els Hernangómez, amb una pobríssima actuació de Juancho (zero punts) i un Willy que no va ser capaç d’anotar ni una cistella en joc.

Els de Scariolo, malgrat la derrota inaugural contra Geòrgia, tenien a la seva mà ser líders de grup si guanyaven Itàlia i Grècia. No obstant, hores abans del partit, Bòsnia va guanyar una Grècia sense Antetokounmpo, cosa que convertia la victòria en obligació. Espanya necessitava guanyar Itàlia o Grècia, perquè en cas de no fer-ho i que Bòsnia derroti Geòrgia, quedarà fora de l’Eurobasket.

L’inici perfecte

Espanya va arrencar oferint la seva imatge més solvent d’aquest Eurobasket amb cinc minuts en què no va concedir ni un punt a Itàlia, mentre en atac es va moure amb fluïdesa. Dos triples de Sergio de Larrea i un altre d’Aldama col·locaven un cridaner 0-13 al marcador. Els de Scariolo tancaven la pintura i en atac trobaven l’extrapass, cosa que va obligar Pozzecco a moure la banqueta. Itàlia acumulava un vergonyant 0 de 12 en tirs de camp, fins que un parcial de 6-0 va maquillar l’electrònic al final del primer quart (10-18). El rebot era espanyol, cosa que li permetia marcar el pas.

No obstant, cinc punts seguits d’Itàlia, a l’inici del segon període, la van acostar (15-18), amb Niang emergint a les dues zones (8 punts i 4 rebots).

Dos triples de Puerto van despertar una Espanya obcecada a tirar-ne tres, acumulant 16 llançaments per només cinc de dos. Això coincidia amb una pèrdua d’agressivitat en defensa que va aprofitar Itàlia (25-25). De Larrea va agafar el timó i va augmentar l’agressivitat espanyola en el tram final, recuperant el domini en el rebot i al marcador (27-34). Els de Pozzeco s’aferraven a triples aïllats que els mantenien amb vida al descans (30-36).

Notícies relacionades

La transformació d’Osaka

Alcaraz atropella Lehecka i arriba a semifinals sense cedir ni un set

No aconseguien posar els bases espanyols la pilota a la zona per a un Willy que va fer un llançament en vint minuts. Així que el triomf passava per encertar des de fora o ser més agressius en les entrades. Itàlia es va carregar de faltes (Melli, Thompson, Fontecchio, Ricci...) i Espanya defensava bé, però no encertava en atac, cosa que permetia als italians fer la goma (44-45). Els de Scariolo acumulaven errors en tirs alliberats i Pozzecco va col·lapsar la zona, deixant Espanya dessagnar-se amb la seva falta d’encert. Onze tristos punts va anotar Espanya en el tercer quart, per 19 d’una Itàlia que entrava a l’últim període guanyant per primera vegada (49-47).

Scariolo apostava per una zona que van castigar físicament Niang i Diouf. La Familia va perdre el domini de la pintura i es va despenjar (55-50). Anotar era una agonia mentre que Itàlia atacava amb confiança. I a més, Espanya continuava malgastant tirs lliures (59%). Espanya trobava a faltar un líder. Sense rastre de Juancho i Willy, Aldama va encadenar cinc punts per igualar a 62. El partit anava 64-63 amb 31 segons i pilota per a Espanya. Però Willy va fallar dos atacs sota el cèrcol italià i va condemnar la selecció a una derrota (67-63) que obliga a guanyar Grècia. Una decepció d’una Espanya que és molt lluny d’il·lusionar. n