Les samarretes de futbol conquereixen el carrer

Passejar per una ciutat com Barcelona és submergir-se en una voràgine d’estils. Maneres de veure la vida, d’interpretar-la i de fer-la pròpia. La manera d’expressar-se de cada persona és única i la moda sempre ha sigut una manera de canalitzar-ho. De sentir-se còmode en la pròpia pell, de dir alguna cosa al món amb allò que tries. No té per què ser res i alhora ho pot ser tot. La identitat és una cosa reajustable, que evoluciona, així com l’estil. Cada un en troba quina és la seva via per dir al món qui és. I aquí el futbol s’ha colat per les escletxes de l’armari.

Des de fa anys, el futbol no només es viu als estadis. La roba esportiva ha conquerit els carrers, i ha fet de qualsevol outfit una oda a l’esport rei. I és que, si bé el futbol crea un sentiment de pertinença cap a uns colors i un equip, també hi ha els que veuen en l’esport per si mateix un col·lectiu únic. "És una manera d’identificar el meu nínxol", confessa Sergi Armengol (Barcelona, 2002).

El jove, com tants d’altres, viu el futbol de prop des que era petit i ha trobat en aquesta nova tendència anomenada blokecore (estètica informal en què la roba esportiva és la peça principal) una manera d’anar una mica més enllà. Aficionat del Barça, no només porta l’escut culer al pit, sinó que ara ha incorporat al seu armari tantes altres samarres.

L’ús de samarretes de futbol en el dia a dia està en auge. Ja no s’associa amb una etiqueta friqui, sinó que és moda. "Per a mi, les samarretes de futbol expliquen una mica la meva història, més que portar-les perquè és la moda. Per exemple, el 50% de les meves samarretes són del Barça i gairebé sempre, si és dia de partit, en porto una pel carrer. Tot i així, sí que soc bastant en general de treballar-me els outfits, que no ho sembla perquè puc anar en xandall, que és el que més utilitzo per comoditat. Però tot i així tot està pensat perquè combini amb la samarreta que porto aquell dia", assenyala Joana Cabratosa (Argelaguer, 2000).

La influencer utilitza la moda no només com a llenguatge d’expressió cap als altres, sinó com a manera d’empoderar-se. "Anar amb samarretes de futbol en el dia a dia, però també en esdeveniments com festivals, em fa sentir que soc jo mateixa alhora que em sento còmoda i xula amb el que porto. Al Brasil, una noia que vaig conèixer em va dir que el millor outfit que podia portar era el que em fes sentir més la puta ama, així que portant les meves millors samarretes en el dia a dia sento que el meu outfit em representa alhora que em fa sentir aquesta xula", afegeix.

"Les samarretes de futbol formen part de la meva personalitat. Des que soc petita les he portat, però ara, aprofitant, la tirada llueixen més. És roba còmoda, una manera d’expressar qui soc i de transmetre la meva passió pel futbol. De petita sempre me les posava per anar a l’institut. Els meus companys flipaven perquè eren peces de clubs estrangers. No eren tan fàcils de trobar com ara. Actualment me les puc posar en qualsevol moment o cita important que tingui. Em dona un toc personal i em coneixen per això", confessa Andrea Orts (Sant Vicenç de Montalt, 1994). "En faig col·lecció i en tinc més de 50. Les utilitzo segons el context o moment que consideri", afegeix.

Col·leccionar samarretes sempre ha sigut una afició per als futbolers, però ara aquestes peces han deixat d’estar als armaris per ocupar els carrers. "Fa anys vaig començar a fer-ne una col·lecció. Després, gairebé no en vaig comprar, i ara l’he reprès. Abans, sobretot, eren samarretes d’equips europeus. Jo soc de l’Athletic Club i la meva regla era: o de l’Athletic o d’equips d’Europa. Vaig anar comprant per disseny o estètica. En tinc unes 25. Ara que es porta tant l’estètica vintage com les samarretes retro, estic intentant aconseguir samarretes d’anys enrere, que són les que més valor tenen i que estèticament ara criden més l’atenció. Si les saps combinar, poden ser una peça del dia a dia tranquil·lament", relata Inés Zubiaga (Bilbao, 2000).

El disseny, important

Perquè, més enllà dels colors o l’estètica, darrere d’aquesta tela hi ha infinitat d’històries. Ja siguin pròpies o col·lectives. Des del primer gol que vas cantar amb el teu pare a l’estadi, el trofeu que vas veure aixecar i et va fer enamorar de l’esport o el viatge en què vas conèixer aquesta ciutat que tant anhelaves recórrer i que ara s’ha transformat en un record en forma de samarreta. També pot representar la història de tot un club, d’un gol històric o d’un futbolista que et va enamorar, més enllà de si era l’estrella o no.

"Sobretot, compro samarretes antigues. M’agrada molt jugar amb la nostàlgia. Aquesta samarreta la portava tal jugador o la portava algun company meu de classe. Col·lecciono per la nostàlgia o el que em transmet. Els records que m’evoca, tenir aquesta peça de roba", confessa Aleix Barau (Sant Boi de Llobregat, 1992). Aquest fotògraf, que ha participat en la campanya del primer equipament del Barça aquesta temporada, porta per bandera aquest tipus d’estètica. "Quan vaig fer la meva primera exposició, vaig anar vestit sencer amb un xandall del Barça i la samarreta Total 90 blava, la del Barça. Ara, estic de viatge a Atlanta i en porto quatre més del Barça dins la maleta. O a la Paris Fashion Week vaig anar amb la samarreta del Barça. Sempre intento que això m’acompanyi", afegeix.

¿Qui no ha tingut un company a l’institut que sempre portava samarretes de futbol? ¿O aquest company eres tu? Doncs ara aquesta tendència ha tornat. "Durant uns anys vaig deixar el futbol i aquesta estètica, ja que era professional del BMX. Malgrat això, per a moltes competicions anava amb la samarreta del Barça. La portava perquè així mostrava d’on soc. Des de fa tres o quatre anys he tornat a aquesta estètica de xandall i samarretes de futbol que ara ha renascut. Sobretot a França i el Brasil és un moviment bastant gran. Normalment, amb les Nike Airmax als peus, tot i que també es poden portar amb altres marques com Asics, Adidas... Depenent del país o ciutat", relata Barau.

Cites o dinars de Nadal

El blokecore ha desactivat una barrera. Ha creat una consciència col·lectiva en què les samarretes de futbol ja no són només relegades als dies de partit, sinó que poden formar part de moments especials. "Fins i tot me la vaig posar per a un dinar de Nadal. Tothom anava arreglat i jo em vaig posar una samarreta del Barça retro amb coll, com si fos un polo. I superfeliç", recorda Cesc Granell (Mora d’Ebre, 1996).

Notícies relacionades

El rosa ‘fantasma’ del Barça

No és el futbol, és la samarreta

"Les utilitzo de tant en tant. Sobretot per a ocasions especials, com festivals, concerts... Si algun dia l’outfit ha de tenir un toc especial, me les poso", confirma Albert Ferrer (Barcelona, 1996).

El futbol sempre ha sigut un esport de masses. Milions de persones viuen pendents dels partits i el calendari, i les noves generacions han renunciat a la creença que els seus colors quedin relegats només dins d’un estadi. Expressar-se sense prejudicis i enorgullir-se de formar part del món de l’esport. Perquè al final, malgrat tot, són els aficionats els que fan gran l’esport.