Stuani torna a rescatar un punt per sortir del descens

Cristhian Stuani va salvar el Girona la temporada passada i el salvarà en aquesta. Ja ho està fent. Va rescatar un punt a Vallecas dilluns i en va recuperar un altre ahir a Montilivi, després que la Reial Societat s’avancés al marcador. El mal menor de l’empat allarga l’agonia del club gironí, però serveix per fugir de la zona de descens a la qual havia caigut pels resultats dels altres.

Era el partit més important de la història, havia anunciat Míchel amb grandiloqüència, i hi va comparèixer el futbolista més important de la història del Girona, sense cap mena de dubte. Mig coix, infiltrat, va deixar de nou per a la causa el seu inigualable instint golejador perquè l’equip continuï depenent de si mateix. L’esperen dos partits crucials més: el pròxim contra l’Atlètic al Metropolitano i l’últim, a casa davant l’Elx, que està ficat en el drama.

L’absència d’un davanter d’àrea resulta demolidora per al Girona. El cabal de joc es malgasta als voltants de l’àrea, ple de creadors i mancat de finalitzadors. Tocat Stuani i lesionats Abel Ruiz i Vanat, Míchel no té un nou que agafi cap pilota solta, una centrada, un rebot, alguna cosa; 16 xuts va connectar el Girona en el primer temps, que se’n va acomiadar perdent; en van ser 29 al final.

Limitat i infiltrat

Notícies relacionades

La campanya surrealista

La Kings League de Piqué acomiadarà gairebé la meitat de la plantilla

Li va tocar a Tsygankov exercir més o menys de nou, sense saber resoldre l’equació, sense trobar ell el seu lloc i sense que els companys sabessin on posar-li la pilota. Tan crítica era la situació que Míchel va recórrer a Stuani per a tota la segona meitat. Fins que rebenti el genoll. Limitat i infiltrat, amb molt poc transforma una pedra en un gol. N’hi hauria prou que pogués rematar un córner com el regalat per Gazzaniga que va aprofitar Jon Martín. Va marcar de forma més digna: amb astúcia, avançant-se a Martín amb un primer toc ras a centrada d’Arnau. Ell sí que sap on és Stuani.

L’exigència la tenia el Girona, no la Reial, així que el domini va ser local. Els donostiarres, molt endarrerits, no van crear perill de tants metres que havien de recórrer. El Girona, en canvi, trobava a faltar els espais, i quan va veure Ounahi una autopista, Oyazarbal el va placar com en el rugbi. El geni del Girona, la necessitat d’alliberar-se de l’asfíxia, va resultar determinant en l’ambició que va bolcar en la gespa. Però també es necessita encert, i a Montilivi només el subministra un tipus.