El futbolista bascque juga amb Palestina

"El meu pare sempre em parla de com de bonica és Gaza i que li agradaria tornar-hi algun dia. Ara és impossible, però sempre em parla meravelles de Gaza i de la seva bellesa. Aquí hi té un hort amb tomàquets i pebrots. Per a ell ho és tot, la seva vida. És una d’aquestes coses petites que li serveixen per poder fer una vida semblant a la que tenia allà. M’explica que allà hi tenia un hort amb 120 tarongers", explica Yasser Hamed, defensa de la selecció de Palestina.

Va néixer fa 27 anys a Leioa, Bilbao. El seu pare va arribar de Gaza a Biscaia als anys 60 per estudiar la carrera de Medicina. A la Universitat del País Basc va conèixer l’Ana: "La meva mare em va explicar que li agradava el meu pare perquè no caminava pels carrers i sempre estava a la biblioteca, que no aixecava el cap dels llibres per a res". Algunes vegades no aixecava el cap perquè es quedava adormit, extenuat. El repte era doble: cursar la carrera de Medicina en un idioma que no coneixia. Només ha tornat a casa una vegada. Ja fa cinc dècades. No va poder tornar-hi ni després de la mort del seu germà, l’any passat, una víctima més de la guerra. Va morir per un tumor benigne. No es va poder operar per la situació de Gaza i el tumor va continuar creixent fins a matar-lo.

Hamed va estar cinc anys al planter de l’Athletic Club, del 2007 al 2012. Més d’una vegada va fer d’aplegapilotes a San Mamés: "Estava just a l’esquerra de Bielsa i alguna vegada que l’enfocaven apareixia jo al costat. Quan tornava cap a casa la gent em deia que m’havia vist a la tele", afirma somrient Hamed. Es quedava del tot "embadalit" mirant els seus ídols, pensant que algun dia volia arribar a ser com ells. Però el seu camí és ben diferent.

"Mileurista"

Va sortir de Lezama i va passar pel Gallarta, el Santurtzi, el Leioa i el Portugalete. Fins al 2019 era un "mileurista" del futbol que feia la carrera d’Enginyeria Química i que amb prou feines havia arribat a jugar un partit en la desapareguda Segona B, però la seva carrera va explotar i la seva vida va canviar. El va contactar via Facebook algú que deia ser l’entrenador de Palestina per saber si podia jugar amb la selecció del país del seu pare.

Va fer cerques a internet per confirmar si era qui deia ser perquè sospitava que li estaven fent una broma. Però era veritat i el dimarts 30 de juliol del 2019 va debutar amb Palestina. Va marcar el gol del triomf contra el Iemen. Més d’un cop s’ha trobat els seus pares veient aquest gol a casa mentre feien un te. Avui porta 33 partits oficials amb Palestina i cinc dianes. El somni seria jugar un Mundial.

La selecció el va posar a l’aparador del futbol àrab i el 2020 va emigrar a Bahrain. Després ha jugat a l’elit d’Egipte, Qatar, Kuwait, l’Índia i al febrer va tornar a Qatar per jugar a l’Al-Gharafa amb el seu germà Jamal. Són cinc germans i el més gran, Ahmad, és el representant de tots dos. Al costat de Sergio Rico, Rodrigo Moreno, ex del València, i Joselu Mato, ex de l’Espanyol i el Madrid, han guanyat la Copa de l’Emir, l’equivalent a la Copa del Rei.

Números que són famílies

El seu somriure s’evapora al tornar a Palestina, tan dolorós. "Llegeixes que ha mort tanta gent i veus que va pujant les xifres de gent morta com si no fossin res. Cada número és una persona que té una família, sentiments, que té una vida per davant que han segat. És molta gent i són molts nens petits que no saben ni parlar perquè són nounats. És que és una bogeria. No tinc paraules. No tinc paraules, la veritat", etziba. Explica que del poble del seu pare, Bait Hanun, al nord de Gaza, ja no en queda res. "Res, res", repeteix.

Notícies relacionades

Les seccions del Barça, damnificades pel fair play: «La intenció és continuar sent competitius»

Vergonya històrica d’un Neymar que esclata a plorar «Va ser una vergonya»

"Està arrasat", assegura. Van baixar cap al sud per escapar, però allà continuen, atrapats com tantíssima gent. Parlen amb freqüència i de tant en tant els envien vídeos. També els arriben per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. "Veus els vídeos amb una tristesa que et deixa un malestar terrible al cos", diu. Més d’un, dos i tres cops ha esborrat vídeos abans de veure’ls per intentar fugir de tant dolor. "Són coses molt dures de veure, esquinçadores. T’assabentes cada dia del que passa, però també és veritat que si estàs cada dia veient aquest tipus de vídeos se’t treuen les ganes de moltes coses i et condiciona el dia", afirma amb pena.

La lliga local es va aturar i la selecció juga a l’exili. Sap que el futbol és una cosa secundària, encara més en aquesta situació, però reivindica que és de les poques coses que donen alegria i esperança. "Treu molts somriures. Aquelles dues hores la gent s’evadeix una mica de la realitat i de tota la tristesa que està patint i somriu". "No estàs jugant només per guanyar un partit", destaca. Juguen per ser "altaveu", per posar el focus sobre Gaza: "Per donar veu i dir que Palestina continua viva i que resisteix". Demana que la guerra s’acabi al més aviat possible i que els palestins puguin viure a la seva terra. Ara el seu gran objectiu és un amistós entre les seleccions d’Euskadi i Palestina a San Mamés i ja ha parlat amb les dues federacions. "Jugar 45 minuts amb cada equip i a més a San Mamés seria el meu somni. Seria una cosa molt grossa. Una cosa per a tota la vida", admet.