De Laporta a Florentino

És mentida que el temps tot ho arregli. La guerra que manté Florentino Pérez amb Javier Tebas, president de la patronal a més de vicepresident a la Federació de Rafael Louzán, amenaça l’estabilitat d’un campionat que comença en flames. Ja sigui perquè no hi ha hagut manera que el Madrid aconsegueixi que li ajornin la primera jornada després d’haver jugat el Mundial de Clubs, ja sigui per aquest Vila-real-Barça a Miami amb el qual Tebas treu l’equip blanc de l’equació, ja sigui per la desventura arbitral, amb les designacions dels col·legiats anunciant-se un dia abans de cada partit en una mesura de clara intenció: que Reial Madrid TV tingui menys temps per atiar.

Mentrestant, Joan Laporta ha teixit una xarxa d’aliats que va més enllà de la relació amb Florentino per la Superlliga. A Louzán li va encantar que el president del Barça fos l’únic que atengués la seva invitació a la final de la Nations League. A Tebas, cada vegada més mesurat, li ha semblat fabulosa la disposició blaugrana per apuntar-se a l’excursió de Miami. I al CSD no se li pot retreure res després d’haver salvat el president blaugrana del moment més crític del seu mandat al facilitar les inscripcions la temporada passada de Dani Olmo i Pau Víctor.

Notícies relacionades

El Reial Madrid declara la guerra al Barcelona: «Anirem fins al final»

Una gran Brasil deixa Espanya sense final del Mundial (1-4)

Florentino ha sigut president del Reial Madrid 23 dels últims 25 anys (tot i que per a això només hagi hagut de passar per dos processos electorals, el 2000, quan va irrompre de la mà de Luis Figo, i el 2004, amb triomfs sobre el ja finat Lorenzo Sanz). Després de la seva última reelecció, acabarà el seu actual mandat ja amb 82 anys, sense oposició ni resistència i amb l’esperança d’haver pogut canviar abans el model de propietat. Laporta, que va arribar el 2003 a la butaca presidencial com William Wallace i els 40 acabats de complir, es va apartar durant la dècada del bartorosellisme. Amb 63 anys, i després d’haver après que ni la política de partits ni els exercicis de rebel·lia casen amb el poder de veritat, afrontarà l’estiu que ve unes altres eleccions per ser president cinc anys més. I ho farà amb la convicció que la seva tumultuosa obra de govern és assumida per uns socis que s’han deixat portar per l’onada punk del Barça de Flick.

Comença una Lliga d’allò més estimulant amb Lamine Yamal i Kylian Mbappé portant aquest 10 que apropa a la divinitat. Però mentre l’espectacle esportiu es dona per descomptat, a la tramoia les cordes del teló estan cada vegada més esfilagarsades. Les aliances amb els cercles de poder i les guerres pel control del futbol determinen el futur.