De Laporta a Florentino
Les aliances amb els cercles de poder i les guerres pel control del futbol determinen el futur

Florentino Pérez y Joan Laporta, presidentes de Real Madrid y Barcelona. /
C om que això del futbol va tan ràpid, potser algú ha oblidat l’estrambòtic episodi. Però a l’última final de la Copa del Rei, el Reial Madrid va amenaçar amb no jugar després d’aquella roda de premsa en què els àrbitres van alçar la veu contra l’assetjament que patien. Doncs bé. En aquells dies de sevillanía extrema, un vell murri que coneix fins a l’últim racó de Chamartín explicava: "Estem cada vegada més a prop que el Madrid no es presenti a un partit".
És mentida que el temps tot ho arregli. La guerra que manté Florentino Pérez amb Javier Tebas, president de la patronal a més de vicepresident a la Federació de Rafael Louzán, amenaça l’estabilitat d’un campionat que comença en flames. Ja sigui perquè no hi ha hagut manera que el Madrid aconsegueixi que li ajornin la primera jornada després d’haver jugat el Mundial de Clubs, ja sigui per aquest Vila-real-Barça a Miami amb el qual Tebas treu l’equip blanc de l’equació, ja sigui per la desventura arbitral, amb les designacions dels col·legiats anunciant-se un dia abans de cada partit en una mesura de clara intenció: que Reial Madrid TV tingui menys temps per atiar.
Mentrestant, Joan Laporta ha teixit una xarxa d’aliats que va més enllà de la relació amb Florentino per la Superlliga. A Louzán li va encantar que el president del Barça fos l’únic que atengués la seva invitació a la final de la Nations League. A Tebas, cada vegada més mesurat, li ha semblat fabulosa la disposició blaugrana per apuntar-se a l’excursió de Miami. I al CSD no se li pot retreure res després d’haver salvat el president blaugrana del moment més crític del seu mandat al facilitar les inscripcions la temporada passada de Dani Olmo i Pau Víctor.
Notícies relacionadesFlorentino ha sigut president del Reial Madrid 23 dels últims 25 anys (tot i que per a això només hagi hagut de passar per dos processos electorals, el 2000, quan va irrompre de la mà de Luis Figo, i el 2004, amb triomfs sobre el ja finat Lorenzo Sanz). Després de la seva última reelecció, acabarà el seu actual mandat ja amb 82 anys, sense oposició ni resistència i amb l’esperança d’haver pogut canviar abans el model de propietat. Laporta, que va arribar el 2003 a la butaca presidencial com William Wallace i els 40 acabats de complir, es va apartar durant la dècada del bartorosellisme. Amb 63 anys, i després d’haver après que ni la política de partits ni els exercicis de rebel·lia casen amb el poder de veritat, afrontarà l’estiu que ve unes altres eleccions per ser president cinc anys més. I ho farà amb la convicció que la seva tumultuosa obra de govern és assumida per uns socis que s’han deixat portar per l’onada punk del Barça de Flick.
Comença una Lliga d’allò més estimulant amb Lamine Yamal i Kylian Mbappé portant aquest 10 que apropa a la divinitat. Però mentre l’espectacle esportiu es dona per descomptat, a la tramoia les cordes del teló estan cada vegada més esfilagarsades. Les aliances amb els cercles de poder i les guerres pel control del futbol determinen el futur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els bars de Gràcia, en peu de guerra per un veto i un error de l’Ajuntament
- El metro retirarà més de 700 màquines de venda de targetes per evitar ciberdelictes
- El mirador de la Torre de Collserola ofereix vistes gratis
- L’esborrament del mòbil del fiscal
- Xoc entre Vox i l’Església a Catalunya pel cas de Jumella
- Lacra social Toc de queda, llei més severa i pares responsables: França busca tallar d’arrel la creixent violència juvenil
- Catàstrofe natural Les pluges torrencials deixen més de 230 morts i centenars de desapareguts al Pakistan i l’Índia
- Successos Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà
- Mort Mor l’expresident d’Aragó Javier Lambán
- Afganistan: un any de la victòria talibana