El primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya: «La filosofia és tenir la residència a casa i que no ens cuidin els fills»

Es tracta del primer habitatge cooperatiu exclusivament per a sèniors que veurà la llum a Catalunya, ja que les obres per rehabilitar un antic hotel a Sant Feliu de Guíxols (Girona) i convertir-lo en 31 pisos amb zones comunes destinades a la convivència, a les cures i a les activitats col·lectives van començar el 2024 i està previst que finalitzin a finals d’aquest any. «Esperem que el sopar de Nadal el celebrem tots els socis allí», vaticina l’Aurora.

Probablement, tots els socis faran un sopar de Nadal, perquè una de les característiques d’aquest tipus de projectes –que a poc a poc van arrencant a Espanya encara sense prou suport jurídic i institucional, fet que fa que siguin propostes residencials bastant desconegudes i que s’enfrontin a moltes dificultats per trobar terreny i finançament– és que tots els cooperativistes es coneixen, perquè han sigut ells els que, amb la seva empenta, ho han fet possible.

De fet, l’anomenat grup llavor del projecte Walden va començar la recerca d’un lloc on viure la vellesa en comunitat el 2018. Des d’aleshores han hagut de superar moltes dificultats, «sobretot trobar l’edifici i el finançament necessari», segons explica l’Aurora, que es va unir al projecte el 2019. Walden XXI ha sigut promogut per Sostre Cívic, la principal cooperativa en cessió d’ús de Catalunya, que està impulsant altres projectes per a sèniors com l’edifici Can 70, situat a Barcelona.

Compra de l’hotel

No obstant, la diferència fonamental amb el projecte barceloní, que ha sigut possible gràcies a la cessió del solar durant 99 anys per part de l’Ajuntament, és que a Sant Feliu de Guíxols els socis han hagut de comprar l’hotel i sufragar íntegrament les obres, cosa que suposa un cost total d’uns vuit milions d’euros.

Per aconseguir-ho, han hagut de recórrer a la banca ètica, en concret a dues entitats, Fiare i Caixa d’Enginyers, ja que la banca tradicional acostuma a donar l’esquena a aquest tipus de projectes per a persones grans. A més, cada soci ha hagut d’aportar un capital social d’uns 60.000 euros (recuperable si abandonen el projecte o moren) i pagarà una quota mensual inicial d’uns 1.200 euros. I una altra de les característiques és que la propietat de cadascun dels 31 apartaments no és pública ni privada, sinó que pertany a la cooperativa i hi ha un dret d’ús.

«Viure bé i morir bé»

Notícies relacionades

Els sèniors se senten almenys cinc anys més joves, surten per conèixer gent i donen importància al sexe

Olga Tubau: "Fa dos anys que prenc antidepressius: aquestes coses s’han d’explicar"

La majoria dels socis tenen habitatge en propietat: uns els llogaran i d’altres els vendran quan s’iniciï la convivència a Walden XXI. «No sé què faré amb el meu pis de Barcelona, no sé si se’l quedarà la meva filla o el llogaré, però tenia clar que no volia passar la vellesa sola a casa. Ja ho he viscut amb la meva mare, ja que, quan va avançar molt la seva demència, la vam haver d’ingressar en una residència i és molt dur. La nostra filosofia és que la residència sigui la nostra pròpia casa i que no siguin els nostres fills els que ens hagin de cuidar en exclusiva, sinó que ens ajudem els uns als altres i hi hagi uns professionals per a allò que no puguem fer per nosaltres mateixos». «Viure bé i morir bé, tenir una vellesa sana i acompanyada. Aquesta és la nostra lògica», afegeix.

Per a això, l’edifici, que és a 500 metres de la platja i a cinc minuts caminant d’un centre de salut, té espais col·lectius dissenyats per allotjar un menjador, un centre de dia i sales per fer tallers o conferències, a més de 650 metres quadrats de terrasses i patis. En un inici –atès que tots els socis estan bé de salut i són autònoms, amb edats compreses entre els 65 i els 75 anys– només han pensat a contractar un servei de neteja. Però, amb el temps, són conscients que necessitaran cuiner, personal per al manteniment o professionals sanitaris. Atès que és un projecte autogestionat, ho aniran decidint «segons sorgeixin les necessitats».