La Companyia de Dansa de Corea debuta a Barcelona

Dotze intèrprets actuen a ‘Jungle’, una peça de Kim Sungyong, creador d’un mètode que potencia la singularitat de cada ballarí.

La Companyia de Dansa de Corea debuta a Barcelona
2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

La Korea National Contemporary Dance Company (KNCDC) ha debutat amb Jungle en el Mercat de les Flors de Barcelona aquest cap de setmana. Dotze intèrprets actuen en aquesta peça de dansa contemporània del coreògraf Kim Sungyong, director de la companyia, creador d’un mètode propi que busca extreure la singularitat i l’autenticitat de cada ballarí. El Process Init persegueix noves formes de creativitat a partir del que porta dins cada un. "Vull que treguin el que porten dins, que construeixin a partir d’aquí. Cada ballarí fa moviments diferents a l’obra però tots persegueixen un mateix objectiu. És un caos ordenat", va indicar en roda de premsa.

Jungle és "un quadre expressionista, abstracte, fruit d’una recol·lecció de moviments abstractes sorgits dels mateixos ballarins". Considera els seus intèrprets cocreadors perquè el seu treball d’investigació i experimentació amb el moviment és la base. Parlar de la jungla, Jungle, va ser una idea que va sorgir durant el treball previ portat a terme a la sala d’assajos. "Vaig demanar als ballarins que creessin la seva pròpia jungla, a partir de la seva visió, de la seva manera de moure’s i de reaccionar vaig construir la peça".

L’obra fa referència tant a la jungla social en què vivim com a la jungla psicològica i la jungla imaginària. Totes aquestes idees es combinen i propulsen Jungle. "És una obra que commou, que toca la fibra. Tinc el pressentiment que el públic català la disfrutarà", afirma el coreògraf, que ja va presentar l’obra a Pamplona l’any passat.

Destaca que és l’única Companyia Nacional de Dansa contemporània d’Àsia. Es va fundar el 2010. Kim Sungyong, que ha dirigit més d’un centenar d’obres, capitaneja la companyia des del 2023. "Vaig començar a ballar als 15 anys i ara en tinc 50. El significat de la bellesa ha anat canviant contínuament, cada 10 anys aproximadament. Cada vegada trobo més difícil expressar a través de les meves obres el que vull que sigui la dansa. Ara m’agrada expressar-me com em dona la gana i en l’impacte que genera aquesta dansa està la bellesa".

Notícies relacionades

La música és del japonès Marihiko Hara, autor també de la banda sonora del film Kokuho. "Ja havia treballat amb ell fa 10 anys quan començava a crear el meu propi mètode i ell buscava també el seu. A Jungle li demanava que creés una música que reflectís la seva idea de jungla". La seva partitura incorpora sons de tot tipus i sorolls que ha gravat i barrejat. "Li vaig demanar que, ja que cada ballarí impregna els seus moviments amb la seva idea de jungla, ell fes el mateix amb la música". Al principi no hi ha ritme o melodia. És imprevisible. Però acaba harmonitzant amb el moviment dels ballarins.

"La música en aquesta obra és com l’aire", assenyala. L’atmosfera que crea la suma de dansa i música construeix un ecosistema que reflecteix les inquietuds de l’ésser humà i la seva lluita per la supervivència. La il·luminació també juga un paper clau a l’obra. Amb ella es transforma de manera radical l’espai buit on es mouen els intèrprets amb moviments que de vegades semblen inspirats en el món animal, orgànics, i d’altres són més mecànics. La dansa per a Sungyong "no es pot descriure amb paraules".