Una qüestió de (mala) punteria

La selecció espanyola no va saber esquivar Hannah Hampton, la jove portera del Chelsea, que amb 24 anys es va transformar en l’estrella que va donar el títol a Anglaterra.

L’HEROÏNA ANGLESA.

Arribat el seu objectiu, que no passés res en la pròrroga, Anglaterra va visitar el seu lloc preferit. Va acudir al punt de penal per conquerir el títol, sobrevivint fins i tot a un primer llançament fallat per Mead. O millor, l’esmentat penal parat de forma extraordinària per Cata Coll, que va treure la seva mà esquerra per evitar l’1-0. Era el moment d’Espanya, certificat pel xut encertat de Patri Guijarro, l’única que va marcar en la tanda. Després, el drama. Ni una sola espanyola va encertar després.

Ni Mariona, que es va estavellar de nou davant Hampton, ni Aitana, frustrada una altra vegada per la portera anglesa, transformada en l’heroïna del seu país. I això que Cata Coll encara va treure una altra prodigiosa mà dreta per mantenir amb vida el grup de Montse Tomé, indecisa i tardana en els canvis, sense capacitat per alterar el ritme del partit. Ni en els 90 minuts ni en la pròrroga. Va faltar que Salma Paralluelo enviés la pilota fora perquè Kelly omplís de frustració unes jugadores que van fallar tres llançaments de quatre.

NI AMB UNA SUPERBA CATA COLL N’HI VA HAVER PROU.

A l’inici, i just quan Espanya més patia, va emergir la figura de la seva portera. Una vegada més. Quan més calia va aparèixer Cata Coll, decisiva tot just arrencar el partit quan es va estirar felinament amb la mà dreta per desviar el perillós xut d’Alessia Russo (m. 3). Després, la portera del Barça va provocar un enorme problema amb els peus, al qual després va trobar també una enorme solució amb la punta de la seva bota esquerra.

Una mala passada, i dins de l’àrea, cap a Olga Carmona, va permetre que Lauren Hemp, la jugadora del Manchester City, descobrís una oportunitat de gol que no es podia ni imaginar. Tampoc va poder intuir que el seu xut toparia amb el peu esquerre de Cata, que res va poder fer després amb el gol de Russo (1-1), un cop de cap similar al de Mariona (0-1). Va estar bé a l’inici. I molt bé al final. Però de res li va valer a Espanya que aturés dos penals.

MOLTA PRODUCCIÓ, ESCASSA EFICÀCIA.

Espanya va començar atacant, i de manera gairebé exclusiva, pel flanc esquerre, una vegada Olga Carmona i Mariona Caldentey es van desfer del problema anglès. En aquell moment el joc d’atac fluïa amb naturalitat per aquest flanc ja que una (Olga) anava per fora i l’altra (Mariona) per dins. Lucy Bronze, l’exjugadora del Barça, no donava l’abast. Anglaterra quedava arraconada en la seva pròpia àrea, patint en cada centre lateral que sobrevolava els seus caps. Llavors, el futbol d’Espanya va canviar de banda quan Aitana, Athenea i Ona Batlle es van associar per firmar l’únic gol. Però el problema va ser que es va generar molt, es va xutar molt (22 rematades) i poc a porteria (només cinc), com Anglaterra. Aquesta falta de punteria es va augmentar encara més en la decisiva tanda de penals on només va anotar el primer dels quatre que va llançar.

Notícies relacionades

Gimeno, decebut amb la plata en salt d’alçada: "Tornaré"

Piastri venç els elements i lidera un altre doblet a Spa

EL CAP DE RUSSO I DESPRÉS EL MUR.

Anglaterra va trobar un tresor en una lesió. Quedaven cinc minuts per acabar la primera meitat quan Lauren James, que va arribar tocada a la final, va haver de demanar el canvi. Va entrar llavors Chloe Kelly, la futbolista de l’Arsenal, que va assistir amb delicadesa a Russo i després va anotar el penal decisiu que li va donar el títol. Aconseguit el botí de l’1-1, un enorme botí, Anglaterra es va dedicar, i de manera absoluta, a protegir-lo. No va fer ni un sol xut a la porteria espanyola després que ho fes Kelly (m. 69). Després, a viure a la seva àrea. A sentir-se còmoda i feliç esperant el seu moment com va demostrar en la pròrroga sense gairebé ni trepitjar camp espanyol, encallada la selecció de Tomé en la seva ineficàcia. La tècnica no va reaccionar amb Tino durant els 90 minuts (els canvis van arribar tard) ni en la pròrroga. El botí de veritat era a les mans de Hampton, la portera que va torturar Espanya..