Patri, Aitana i Alexia: entendre’s sense parlar

Al cor d’Espanya hi batega un vell conegut del Barça. Un triangle de talent, confiança i memòria que fa més d’una dècada que esmola automatismes i cultiva una complicitat que voreja la misticitat. Patri Guijarro, Aitana Bonmatí i Alexia Putellas formen, segons moltes veus autoritzades –incloses les dels seus rivals–, el millor mig del camp del món. I, per fi, en aquesta Eurocopa, ho demostren amb la samarreta de la selecció.

No ha sigut un camí fàcil. Durant anys, aquest trident que ha dominat Europa amb el Barça semblava condemnat a no trobar-se amb Espanya. El 2019, cap era titular indiscutible. El 2022, Alexia es trencava l’encreuat el dia abans de debutar. El 2023, Patri decidia no anar al Mundial com a protesta per les condicions imposades per la RFEF. I quan per fi van coincidir als Jocs Olímpics de París, Montse Tomé només va apostar per elles d’inici en dos partits.

Aquest estiu, però, s’ha trencat el malefici. L’Eurocopa ha tornat les tres a la seva millor versió, juntes, finalment, com a casa. Tot i que Aitana va arribar al torneig després de ser hospitalitzada per una meningitis vírica, s’ha entonat a cada pas que feia. Va ser suplent en els dos primers partits, però va enlluernar en els dos següents fins al punt d’endur-se el premi de l’MVP tant a quarts com a semifinals. Patri va brillar contra Itàlia. I Alexia, imponent des del primer dia, va guiar la Roja en la fase de grups amb una mestria que recorda per què va guanyar dues Pilotes d’Or seguides.

El valor amagat de Patri

Entre Alexia i Aitana acumulen les últimes quatre Pilotes d’Or. Però els guardons amb prou feines freguen la superfície del que representen al camp. Són memòria tàctica i emoció continguda. Són gestos que precedeixen les paraules, passades que no necessiten explicació. "Ens entenem gairebé sense parlar", resumeix Alexia. "Sabem on serem cada una, sabem quines són les nostres virtuts i com hem d’explotar-les per ajudar l’equip. Totes tres som més completes cada temporada".

Tot i que fa gairebé deu anys que estan juntes –Alexia va debutar amb el Barça el 2012, Patri el 2015 i Aitana el 2016–, la temporada 2020-21 al Barça va marcar l’inici de la seva consolidació com a trident habitual. Malgrat que abans van compartir la medul·lar amb Vicky Losada o Hamraoui, va ser llavors quan la connexió entre les tres va acabar sent un costum. I, des d’aleshores, l’equip ha crescut tot al seu voltant.

Patri és l’eix. La menys sorollosa, però la més indispensable. "Fa tants anys que treballem plegades que ja sabem què pensem sense dir-ho", assenyala. La seva lectura del joc, sempre un segon abans, permet que Aitana i Alexia volin. "Per a mi, és la millor del món en la seva posició", afirma Tomé. "No és un rol fàcil, no sempre té reconeixement, però la seva humilitat i feina fan que les altres puguin jugar amb més llibertat".

Notícies relacionades

L’època daurada de la ‘sincro’

Pogacar exerceix d’Induráin al cim de La Plagne

Aitana representa el vertigen. Juga a una velocitat diferent, combina la precisió quirúrgica amb la creativitat d’una artista d’avantguarda. "Tenim un joc únic", explica. "No només les migcampistes, sinó també les de banda que venen a rebre, com Mariona i Pina, ens fan millors i fan que puguem crear aquesta superioritat per dins. Tota la vida que jugo amb elles". I Alexia, la veterana de totes tres, és l’equilibri. La seva tornada després de dos anys marcats per la lesió ha sigut tant imponent com serena. "Soc més bona Alexia", indica. I es nota: en la pausa, en la presa de decisions, en el lideratge tranquil i natural. "Ara que ha tornat a aquest nivell tan alt després d’una lesió tan dura, ho trobem molt en la fluïdesa del joc. I sabem que, si estem bé al mig del camp, l’equip està més a prop de guanyar".

També ho saben a Anglaterra. Keira Walsh, excompanya de totes tres al Barça i rival a la final: "Aitana és increïble, però si mires d’anul·lar-la, després has de bregar amb Patri, amb Alexia, amb Mariona...". En aquesta Espanya coral, tot comença al mig del camp. I, quan el seu motor són tres jugadores que no necessiten parlar per entendre’s, el futbol es converteix en alguna cosa més. En dansa. En intuïció. En art.