Enric Mas es queda sense la glòria del Mont Ventoux

Somreia Eusebio Unzué a la sortida de Montpeller mentre parlava amb Giovanni Lombardi, mànager de Juan Ayuso, a qui van dir ahir a la nit des de l’UAE que, si de cas no ve Tadej Pogacar, comencés a preparar la Vuelta. "És una etapa per a la general", repetia José Joaquín Rojas, director del Movistar. Mànager i tècnic tenien una carta amagada, la que es van jugar a una mà, però sense prou asos a la màniga per guanyar al Ventoux, la muntanya que va deixar sense glòria Enric Mas.

Semblava a 10 quilòmetres, després d’atacar, que ho havia d’aconseguir. Que dur que és el Tour per a Mas. Quan la ronda francesa no et vol, no hi ha res a fer, ni que somiïs amb la victòria, després de veure’t cap de cursa per primera vegada, des del 2019, quan va debutar, amb les motos que acompanyen sempre el primer classificat del dia. Maleïda sort i que bons que són els altres.

Mas va quedar amb la mel als llavis, 10 quilòmetres de glòria que ni li van valer, amb una injustícia aclaparadora, per guanyar el premi a la combativitat, que van donar a l’irlandès Ben Healy, que va lluitar fins a la mateixa línia de meta amb el francès Valentin Paret-Peintre per consagrar-se al Ventoux. Primera victòria local.

Mas es va quedar sense forces quan el Ventoux es va transformar en la muntanya sense vegetació. Allà hi entrava el vent. Allà era un infern per a un ciclista en solitari. Al darrere, Paret-Peintre i Healy anaven a relleus. Després, a sobre, se’ls va unir el colombià Santiago Buitrago. Res a fer per a un mallorquí voluntariós, per a un dels corredors amb més mala sort dels últims anys.

La cara i la creu

La manca de decisió de vegades, la por dels descensos en d’altres, la no-progressió en les contrarellotges, però que es converteix en un àngel sobre la bici quan agafa el ritme d’escalada. Almenys té la satisfacció d’haver sigut fa tres anys, en el Giro de l’Emília, un dels pocs que ha deixat clavat i derrotat Pogacar en una pujada.

Notícies relacionades

Ricky Rubio, jugar de la Penya: «Qui vol tornar soc jo, i estic preparat. Ho disfrutaré»

Berni Álvarez, conseller d'Esports: "Estem orgullosos de poder dir que a Girona, a la Costa Brava, i a Catalunya es farà la millor Ryder de la història"

Mas es va quedar sense forces en el moment definitiu; em poso i em trec les ulleres, em ruixo aigua sobre el cos i les cames. Va enllaçar i va tornar a fer somiar fins i tot que, quan Healy i Paret-Peintre van començar a atacar-se per la victòria d’etapa, ja estava fos, tant que fins i tot Pogacar i Vingegaard el van superar els últims 50 metres del Ventoux.

La lluita entre els dos primers de la general va ser una altra història, una cursa diferent, una tàctica extraordinària del Visma, potser la primera part d’un pla de tot o res del qual presumeix l’esquadra neerlandesa des que va començar el Tour. En la tercera setmana Vingegaard està molt fort i Pogacar, a qui van mirar d’endevinar algun dubte a Superbagnères, en el comiat del Pirineu, patirà. ¿Patirà? Ni de bon tros, perquè va aguantar tres demarratges demolidors del corredor danès.