Els oblidats

El còctel és una demostració de com funcionaven les coses no fa tant. Els clubs pagaven en negre, mentre que les ajudes i les beques del pla ADO, que es va crear el 1987 per al desenvolupament i promoció dels esportistes d’alt rendiment i encara existeix, sí que cotitzaven a Hisenda, però no a la Seguretat Social i allà es va generar una bomba amb efecte retardat que ha començat a explotar 30 anys després.

No cotitzaven perquè no hi havia manera de fer-ho, ni tan sols existia la possibilitat de fer-ho com autònoms i en la majoria dels casos mai van arribar a firmar contractes. A més, per a l’Administració era molt més fàcil vestir-ho tot d’ajudes, dietes o beques abans que generar uns drets de futur. Amb el pas del temps i una mica de voluntat, tot s’hauria solucionat, però sempre hi havia altres prioritats, una vegada les fotos ja estaven fetes i amortitzats els èxits pels polítics de torn.

En altres països, als herois esportius se’ls ha blindat des de sempre quan tenen una certa edat, una qüestió de respecte per a aquells que van donar els millors anys de la seva vida per una bandera. I segur que tampoc fa falta arribar al cas extrem de l’antiga Unió Soviètica, que regalava propietats, passaports diplomàtics o pensions vitalícies als esportistes que l’havien posat al mapa, però hi ha moltes altres opcions intermèdies.

Per això ha arribat el moment d’actuar. Des d’aquell embrionari grup de WhatsApp amb uns quants afectats, s’ha passat a gairebé 70 components, representants de diferents disciplines que han decidit denunciar la seva situació davant els mitjans, sol·licitar la mediació del Consell Superior d’Esports i del Comitè Olímpic Espanyol davant el Govern central.

Notícies relacionades

Els clubs de LaLiga polvoritzen rècords d’ingressos i assistència i disparen el seu deute per la reforma d’estadis

El FC Barcelona comunica la directiva de transició fins a l'1 de juliol

Se senten discriminats, alguns amb més de 60 anys tenen només uns quants anys cotitzats i un càlcul de pensió que amb prou feines arriba als 600 euros després d’anys de dedicació, entrenaments, viatges, concentracions i competicions.

Quan eren joves, es movien per les emocions del moment, l’adrenalina com a gasolina vital. Ara ningú els recorda quan els himnes ja no se senten. Potser la grandesa es mesura en el respecte a aquells que com Rafa Pascual, Coral Bistuer, Chiqui Sans, Natalia via Dufresne, Xava Gómez, Dori Ruano, Gervasio Deferr, Almudena Cid, Kimbo Vallejo, Gemma Mengual, Dani Ballart, Juan Llaneras i Julia Cruz, entre molts d’altres, van decidir donar-ho absolutament tot sense calcular el que el futur podria oferir-los. Que ningú els oblidi.