L’altra transformació

Fa tot just tres anys, la selecció espanyola femenina vivia una realitat molt diferent de l’actual. Condicions precàries, llargs desplaçaments, allotjaments allunyats i poc dignes per a un equip que començava a despuntar en el futbol internacional. Avui, aquesta imatge ha canviat radicalment. En aquesta Eurocopa a Suïssa, les jugadores –ja campiones del món i de la Nations League i favorites en aquesta competició– disfruten d’un entorn professional i cuidat, que els permet centrar-se exclusivament en el seu rendiment esportiu.

Aquest canvi no ha sigut casual, sinó el fruit de les protestes i reivindicacions de les futbolistes després de l’Euro del 2022 i, especialment, després del Mundial del 2023. "No eren unes mocoses capritxoses, sinó que demanaven coses tan bàsiques com tenir les millors condicions per fer la seva feina de la millor manera possible", recorden.

Sol explicar Vero Boquete que quan anava ella amb la selecció solien quedar-se en hotels que estaven en polígons industrials, al costat de gasolineres. I que no tenien les mateixes facilitats que la resta d’equips per recuperar-se i descansar. En l’Euro del 2022, l’equip va quedar reclòs a Marlow, un poble de 14.000 habitants a l’oest de Londres. En el Mundial, Espanya es va aïllar encara més en Palmerston North, una ciutat remota de Nova Zelanda. Llavors, les internacionals lidiaven amb viatges llargs, hotels precaris i entrenaments en camps que no estaven a l’altura.

Espanya té el seu quarter general a Lausana, la capital olímpica, vibrant i connectada, a la vora del llac Leman i amb els Alps com a teló de fons. L’hotel Royal Savoy, una joia modernista de 1907 restaurada, ha sigut qualificat per membres de la UEFA entre bambolines com el millor del torneig. "Des que entrem a l’hotel fins que arribem a l’habitació, tot està vinilat amb imatges de la selecció. És com un camí a casa", expliquen des del vestidor.

Notícies relacionades

Scheffler guanya l’Open britànic, el seu quart gran

Tasca pendent: els penals

La zona de les internacionals està completament separada de la resta de l’hotel, cosa que garanteix privacitat. La Lucía, la parella d’Irene Paredes, i el seu fill, Mateo, conviuen amb l’equip. Quan acaba de menjar, la capitana pot passar una estona amb la seva família; mentrestant, el Mateo pinta, llegeix i juga en un entorn pensat també per a ell. "La conciliació familiar era una de les prioritats en la llista de millores", explicava fa uns dies Patri Guijarro a Prensa Ibérica. "És el millor camp base de la història, sens dubte. I la ciutat que van elegir per a nosaltres és perfecta", afegia.

L’expedició espanyola està composta per unes 60 persones. Les 23 jugadores estan acompanyades per un equip professional que va des del cos tècnic fins al departament de comunicació, màrqueting, producció i vendes ticketing o fan experience. Per primera vegada, la selecció compta amb un maître, l’Ángel, que se suma al xef Chus i la nutricionista Noelia. La transformació de la selecció femenina no es mesura només en títols o en talent. També que, per fi, puguin dedicar-se només al futbol.