Un Vingegaard sense premi no es rendeix en el Tour

L’helicòpter no podia volar i la boira ho tapava tot al cim de Superbagnères. Els qui van pujar a la cimera van haver de fer cua al telecabina, com si fossin esquiadors el dia de màxima afluència a l’estació. Restringits els cotxes i les bicis, es va passar fred per viure la victòria en solitari del neerlandès Thymen Arensman, que va travessar la meta asfixiat, però feliç perquè es va burlar de la policia de l’UAE i va privar Tadej Pogacar de la cinquena victòria en el Tour.

A Bagnères de Luchon, ciutat, que mira de reviure la malenconia dels temps de glòria termal, hi sonava la música a tot drap. Al peu del cim passava Pogacar, auxiliat per Marc Soler i preparat per a un atac que no va arribar perquè qui va passar a l’acció va ser Jonas Vingegaard, per alegrar la tarda i per donar un motiu d’esperança que, si ja comença a quedar clar el nom del guanyador, almenys donarà guerra, entusiasme i espectacle, que d’això viu el Tour i amb això es crea afició, dimarts que ve al Ventoux i dijous i divendres vinents als Alps.

Va atacar Vingegaard a 4 quilòmetres de meta i va repetir l’ofensiva a 2,8 de l’arribada. En el primer demarratge semblava que feia mal a Pogacar perquè per primera vegada el fenomen eslovè va cedir uns centímetres, els necessaris per acoblar-se a la bici i posar-se a roda del seu rival danès.

El dia del Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde, monuments pirinencs, el Tour va sobreviure a la retirada d’un Remco Evenepoel, tocat i enfonsat, en una temporada en què gairebé no li surt res bé. És l’any maleït de l’estrella flamenca, que va cedir la tercera plaça a un altre jove superb, l’alemany Florian Lipowitz, que lluitarà amb un altre valor nou, el britànic Oscar Onley, per pujar al podi de París. Tots van mostrar orgull; Arensman per guanyar l’etapa, Vingegaard pel repte impossible de despenjar Pogacar a Superbagnères i fins i tot Carlos Rodríguez, que es va passar mitja etapa escapat, per entrar per fi al club del top ten.

El caràcter de Pogacar

I és Pogacar qui ja va demostrar el seu caràcter a la meta de Superbagnères. A roda de Vingegaard, a qui va negar un relleu quan el danès l’hi va demanar en l’últim quilòmetre, va demarrar per ser segon, per castigar-lo i per dir-li que, tot i que hagués atacat, ell és el qui suma més segons d’or. Si Vingegaard va sortir de la cronoescalada a Peyragudes a 4,07 minuts de Pogacar, va abandonar el Pirineu, malgrat no rendir-se, a 4,13 del jersei groc.

"Va ser una de les etapes de muntanya més dures que he corregut. Per això puc estar content. Arribar tercer a la meta és un èxit, perquè era un dia molt difícil per a tothom", va reconèixer Vingegaard. Els ciclistes van baixar en bici fins a Bagnères, on hi havia aparcats els autocars. No deu haver sigut l’etapa més espectacular del Pirineu, però va fer un mal immens als corredors que van arribar a la meta d’un en un, pilots mínims, tots amb l’ànima trencada, perquè, a més de la duresa del dia, va canviar el temps i van passar fred.

Pogacar va sortir del Pirineu amb el Tour amarrat i amb el premi de saber que Eslovènia, el seu país, aspira a organitzar la sortida del Tour del 2029. "Espero ser ciclista en aquella època", va exclamar amb la notícia. I acaben el Pirineu amb el dubte de si Pogacar no va estar ahir tan fi com altres vegades. "Pensava que Vingegaard m’atacaria abans. No vaig tenir la potència d’altres dies per contrarestar-lo i al final vaig decidir controlar i demarrar a 250 metres de l’arribada".

Segona etapa

1. T. Arensman (PB/Ine) 4h 53.35’

2. T. Pogacar (Esl/UAE) a 01.08

3. J. Vingegaard (Din/Vis) a 01.12

4. F. Gall (Aus/Dec) a 01.19

5. F. Lipowitz (Ale/RB) a 01.25

General

1. T. Pogacar(Esl/UAE) 50h 40.28

2. J. Vingegaard (Din/vis) a 04.13

3. F. Lipowitz (Ale/RB) a 07.53

Notícies relacionades

Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional

MAPFRE, un talismà per al futbol espanyol

4. O. Onley (GB/Pic) a 09.18

5. K. Vauquelin (Fr/Ark) a 10.21