Márquez torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Aviam, no té cap sentit, ¿oi?, que una cosa que en diuen curses, que es decideix a més de 350 quilòmetres per hora, i en què els pilots es juguen la vida i acaricien l’asfalt amb el genoll, el colze i, de vegades, fins i tot el cul, de sobte, els qui imposen la seva destresa, habilitat, determinació, coratge i velocitat es vegin obligats a tallar gas, esperar un col·lega, el primer que li passi, posar-se darrere seu durant tres voltes i quan el pneumàtic del davant tingui la pressió i la temperatura legal, tornar a prémer, superar-lo i guanyar amb la mateixa facilitat amb què gaunyava les cinc primeres voltes.

És un disbarat, sens dubte, però és una norma de Michelin, que imposa que els pneumàtics estiguin a una determinada pressió (altrament et poden sancionar) com va estar a punt de passar a Marc Márquez (Ducati), que, ahir, a Brno va guanyar la seva 11a cursa a l’esprint de les 12 que s’han disputat. MM93 s’escapa en la classificació del Mundial de pilots, ja que el seu germà Àlex (Ducati), que va tenir una badada en l’arrencada, va acabar 17è i ja és a 95 punts de Marc i Pecco Bagnaia (Ducati), amb el mateix problema de pressió de Marc, va acabar setè i està a 156 punts.

Notícies relacionades

Assumptes obligats

Roberto Carretero: "Normalitzar el dolor va fer que em petés el cap"

La cursa va ser una broma. La sortida de Bagnaia i Márquez va resultar impressionant i els dos companys del Ducati Lenovo van lluitar ¡a la fi! per la primera posició del pilot, cosa que va aconseguir el vuit vegades campió del món a la quarta corba. I, a partir d’allà, Marc es va anar escapant. Calia fer 10 voltes i Marc ja tenia més d’un segon sobre el seu perseguidor quan el seu pneumàtic del davant va baixar tant la temperatura que era il·legal.

Va ser llavors quan Marc va aixecar el cos, va deixar d’abraçar el dipòsit del seu Ducati i, girant-se enrere, va esperar que arribés el fabulós Pedro Acosta (KTM), que feia una cursa espectacular (va acabar, finalment, segon), per deixar-lo passar. El Tauró de Mazarrón va liderar tres voltes amb el permís del més gran dels Márquez, mentre la roda de davant de la Desmo de Marc es posava a la temperatura correcta i, tot d’una, al plafó de dades de la moto del català es va il·luminar un llum que l’autoritzava a córrer per tornar a convertir-se en el rei de la graella i el cap de MotoGP.