Una història de retards, misteris i enganys

Retard inicial pels canvis. Quan Joan Laporta va agafar el timó de la presidència per segona vegada, es va trobar una estructura heretada de Josep Maria Bartomeu a punt per ser executada, des del marc de finançament amb Goldman Sachs, fins a permisos, llicències i modificació del Pla metropolità. Laporta va abordar canvis substancials en el projecte inicial de Nikken Sekkei, com la introducció d’un segon anell de llotges vip, que va obligar a retardar l’inici de les obres. Amb aquest retard va arribar la guerra d’Ucraïna i la pujada dels tipus d’interès. Laporta no va voler posar fre a l’espera que baixés la marea creditícia, com li van recomanar alguns economistes. Dels 850 milions de cost pressupostat amb Bartomeu es va passar a 1.450 (i sense el Palau). En el projecte actual ja no figura la pantalla de 360 graus.

Limak, afavorida. L’1 de setembre del 2022 es va eliminar un plec de condicions mínimes per accedir a remodelar el Camp Nou. Entre aquestes, haver edificat un camp de futbol de més de 40.000 seients i dues construccions referents a Espanya. Va guanyar l’empresa turca Limak, just l’única de les constructores pretendents que no complia els requisits. Qui va ordenar en la junta aquest canvi és un dels grans misteris del procés. Jordi Llauradó, directiu responsable de l’Espai Barça, va dimitir, disconforme amb l’elecció. Les dures condicions de treball de molts empleats subcontractats, denunciades en aquest diari, van merèixer inspeccions de Treball.

Un milió per dia. Quan es va anunciar l’elecció de Limak es va destacar el seu compromís a executar les obres d’una manera més econòmica i ràpida que ningú. Tan segurs estaven que seria així que l’empresa turca, segons es va dir, acceptava una clàusula de penalització d’un milió d’euros per cada dia de retard. Evidentment, el FC Barcelona no cobrarà res per aquest concepte. Una pena: el pot acumulat és considerable.

El 125è aniversari. Va arribar el 29 de novembre del 2024, la celebració del 125è aniversari, i el retorn a l’Estadi no es va produir. La portaveu Elena Fort va dir a Mundo Deportivo que, tret d’"un imponderable de força major", es tornaria a finals de 2024. ¿Quin seria aquest imponderable?, li van preguntar. "Una pandèmia o una catàstrofe mundial, una cosa que no estigués a les mans del club o la constructora".

Notícies relacionades

Bany de masses per a Alberto Ginés anant cap a la final mundial

Clàudia Pina hi posa l’art

Més incompliments. Va tocar fer un cop de peu endavant. A finals de gener ja s’hi podrà entrar, es va aventurar llavors. Tampoc va passar. Joan Sentelles, responsable d’operacions de l’Espai Barça, va comentar que "aquesta temporada (amb referència a la 2024-25) tindrem partits aquí a casa". I no ha sigut així.

El Gamper, tampoc. El 18 de juny Laporta afirmava davant dels senadors del club que la tornada seria una realitat per al Gamper. Va protagonitzar després un vídeo de bonica factura en el qual presumia de la tornada. En la directiva hi va haver qui va advertir el president que es precipitava. Però es tractava de pressionar l’Ajuntament amb els permisos. Ni així.