Pogacar entrega el groc a Van der Poel per un segon

Ben Healy, irlandès com Stephen Roche i Sean Kelly, herois ciclistes del seu país, pedala com un animal. Fa l’efecte que pateix i que es carregarà les bieles de la força que imposa en cada pedalada. Ahir pujava per la cota de Vaudry com si no hi hagués demà, una costa curta però dura, a quatre quilòmetres de la meta.

Healy recorda amb el seu pedaleig agònic els mítics Fernando Escartín i Paco Mancebo, aquest últim encara en actiu, amb 49 anys, per terres del Japó. Healy va guanyar ahir l’etapa de la calor. Els serveis mèdics van retirar dues persones grans de la zona de meta a causa d’un cop de calor. Va ser l’etapa on Tadej Pogacar va decidir obrir la veda, que guanyin d’altres i que d’altres siguin els que prenguin el jersei groc, en aquest cas Mathieu van der Poel, que es va colar en la fuga de la qual després, a 40 quilòmetres de la meta, va saltar Healy com un possés. La guerra del Tour es va aparcar per a un altre dia, potser avui en l’arribada al Mur de Bretanya.

Provar les forces

Es van mirar Pogacar i Vingegaard a la rampa de garatge que portava cap a la meta. Només es van mirar. Però va fer l’efecte que al final el fenomen eslovè es va penedir d’entregar el groc. Per si de cas, i perquè ell és així, Pogacar va accelerar, perquè li agrada provar els altres, demostrar qui mana i va entrar en primera posició del pilot de les figures amb el ciclista danès enganxat a la roda. Sense temps entre ells, però sense que Vingegaard evidenciï cap tipus de trauma per la mala contrarellotge disputada a Caen.

Prova que Pogacar al final es va pensar allò de regalar el mallot és que Van der Poel es va col·locar líder de la general per un segon de diferència. Va accelerar Pogacar i alguns es van tallar. Entre ells, Enric Mas i Primoz Roglic, que van cedir cinc segons més en la general.

Notícies relacionades

Marc Márquez passa pel quiròfan i es complica la seva reaparició

El Barça respira al conèixer que Ewa Pajor només estarà de 4 a 6 setmanes de baixa

Ara toca pedalar un dia per terres bretones, des de l’encant fortificat de Saint Malo fins a la muntanya sagrada dels ciclistes de Bretanya, el Mur, com l’anomenen, on va vèncer Van der Poel el 2021, l’última vegada que es va ascendir, i on a punt va estar de guanyar Alberto Contador el 2011, batut a l’esprint per Cadel Evans, el ciclista australià que va aconseguir la victòria a París.

El que pugui passar al mur bretó depèn de l’esperit de combat de Pogacar, que avui rodarà sense la càrrega de portar a sobre cap dels mallots commemoratius: segon de la general, segon de la muntanya i tercer de la regularitat. Facin joc.