Pogacar arriba a la seva 100a victòria a la terra d’Anquetil

El Sena és el riu de Rouen, el mateix que espera a París, d’aquí a 18 dies, retre honors al ciclista que guanyi el jersei groc que encara vesteix Mathieu van der Poel, a l’espera de la contrarellotge plana d’avui. Han passat només quatre etapes i sembla que el Tour ja s’estigui jugant al Pirineu o els Alps.

Hi ha hagut turons en dues de les quatre etapes i allà s’han trobat sempre ells dos, Pogacar i Jonas Vingegaard, tan forts que fins ahir va fer la impressió, al cim de Saint Hilaire, l’última cota del dia, que tots dos es destrossaven i es quedaven sense forces, tot i que sempre Pogacar un metre per davant del danès.

Els altres, inclòs Remco Evenepoel, ja es comencen a acostumar a veure el duel des de la distància, d’haver d’esforçar-se al màxim per mirar de no cedir segons a Normandia, sinònim de perdre minuts quan apareguin els gras cims del Pirineu, els primers en el Tour d’aquest any.

Duel sense treva

Vingegaard es passa totes les etapes enganxat a Pogacar i quan un d’ells ordena als gregaris accelerar el ritme, l’altre envia els seus ajudants a desgastar els del contrincant. És un duel sense treva, que no fa pinta d’acabar fins a l’últim turó d’aquest Tour.

Anquetil va créixer amb la seva bici per les petites però dures pujades de Normandia. Cinc Tours va aconseguir entre 1957 i 1964. Va tenir una vida activa tant mentre competia com després, amb relacions amb la filla i la nora de la seva dona. Va voler el Tour que la quarta etapa passés per una cota que portava el seu nom on Pogacar i Vingegaard van començar a ocupar posicions. Ni s’amaguen, ni pretenen fer-ho.

El Tour va desitjar recompensar també un altre heroi de la carrera, Jean Robic, vencedor el 1947, la primera edició celebrada després de la Segona Guerra Mundial. Al turó de Bonsecours, l’antepenúltima per la qual va transitar l’etapa, va començar a sentenciar la victòria de fa 78 anys camí de París. Robic va morir el 1980. No va veure un camió aparcat després d’un sopar amb excompanys. Van dir que havia begut en excés.

Notícies relacionades

Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

Els excessos en el Tour del 2025 arriben gràcies a Pogacar, al qual només li han calgut quatre etapes per endevinar que només Vingegaard és capaç de seguir-lo, tot i que sap que pot derrotar-lo, perquè sempre té un petit plus de força, més ràpid a les pujades i més veloç en les arribades. Si diumenge Van der Poel va superar Pogacar, a Rouen, l’eslovè va ser el que va guanyar, en els dos casos sempre amb Vingegaard en tercera posició. Els altres, entre ells Enric Mas, que va cedir 32 segons, tot i que segueix sisè de la taula, no poden amb ells. És impossible.

"Si guanyar en el Tour ja és increïble, molt més és fer-ho amb el jersei del món i que sigui la victòria 100 de la teva carrera", va manifestar feliç Pogacar després de creuar la meta. Poc més cal afegir. Ja és un mite i el favorit per a la victòria final, tot i que sempre amb el permís de Vingegaard.