My letter to Mr. Alan Pace

Li escriu un periodista veterà, d’aquells que afirmen que aquest futbol modern li va massa gros, no l’apassiona gaire i l’entén encara menys, perquè dissimuladament els clubs s’han bunqueritzat de tal manera que han allunyat els seus futbolistes dels aficionats, que continuen pagant la festa.

Miri: l’any 90 es va instaurar per aquests verals una mena de mantra mediàtic que recomanava als clubs que es transformessin en societats anònimes, per salvar la seva malmesa economia. I d’aquell mantra, aplicant la coneguda cita ibèrica que diu "pels meus sants collons", es va passar a una llei de l’esport mal explicada, més mal venuda i fatalment aplicada, assignant com un càstig que tots els clubs es transformarien en societats anònimes. Tots, a excepció de quatre: el Madrid, el Barça, l’Athletic i l’Osasuna. Cap d’aquests va dir ni piu.

Tampoc ningú va protestar i així es va instaurar. Jo no ho vaig entendre mai, ni ho continuo entenent. Tot això l’hi explico, Mister Pace, perquè s’acostumi a saber com funciona Espanya. Ja ho comprovarà en els arbitratges. Perquè per a societats anònimes, tot i que disfressades, ja teníem Meler, Baró, Martorell, Dani, Condal i Collet, que quan feia falta posaven la pasta sobre la taula.

Un club molt especial

Ignoro què sap vostè de l’Espanyol, però ja li adverteixo que reuneix unes connotacions molt, molt, molt especials. Li suggereixo que s’envolti d’un consell de sis persones, de diferents àmbits, amb un profund ADN periquito. No prengui mai cap decisió sense, almenys, consultar-los res.

Notícies relacionades

Deco: «Lamine té un avantatge sobre els altres, és molt intel·ligent, ha après molt a la vida»

Un Camp Nou autosuficient

Impregni’s bé de la nostra història i que algú li expliqui qui van ser Àngel Rodríguez, Zamora, Solsona, Tamudo... i Joan Garcia. Si no tot, aprengui’s alguna cosa del nostre himne, que enganxa i emociona: el va compondre Antoni Mas, el va gravar l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallès i la lletra és d’un símbol periquito: Juan Segura Palomares.

I no ens prometi que d’aquí a tres anys estarem en la Champions. Firmo no tenir maldecaps, com ha passat tota la vida.