Una lliga de filials davant el saqueig universitari dels EUA

El bàsquet universitari nord-americà, l’NCAA, mai fins ara va ser un gran temor per als clubs espanyols i els seus planters. Sempre hi va haver allà molts diners, sí, però durant dècades la bossa va estar vetada per als jugadors. Però ara, tot ha canviat: ja no és que els nois no juguin gratis, és que poden arribar a cobrar milionades per canviar un planter europeu per una universitat nord-americana.

Les lleis històriques de l’NCAA es van esfondrar el 2021, quan la justícia dels EUA va determinar que no era legal que els jugadors no tinguessin dret a generar ingressos per la seva activitat. Aquesta sentència clau per a l’esport mundial va propiciar el desenvolupament dels drets NIL, acrònim de Name, Image and Likeness (nom, imatge i semblança), pel qual els nois podien generar ingressos a través del que a Europa coneixem com a drets d’imatge. En el seu primer curs d’aplicació real, el 2023-24, aquesta via va permetre generar més de 900 milions d’euros, amb un increment previst aquest any fins als 1.500 milions.

Saint-Supery, Sarr...

Fins ara, els planters tradicionals podien competir amb l’oferta universitària. Ja no, perquè gairebé qualsevol equip de l’NCAA li pot garantir a un noi de 20 anys uns ingressos superiors als que cobri l’estrella del seu club europeu. Segons el portal Solobasket, set jugadors de planters espanyols han fet aquest any les maletes rumb als EUA i s’espera que el següent, i no l’últim aquest any, sigui Mario Saint-Supery (19 anys), la joia d’Unicaja que aquest any ja ha brillat com a cedit al Manresa. Recordat és l’episodi de Dame Sarr (19 anys), el jugador del planter que va deixar tirat el Barça per una oportunitat d’accedir a l’NCAA, a través d’un torneig amistós.

"¿Com li diràs a un nano de 19 o 20 anys que rebutgi un milió i mig o dos milions? És molt difícil dir que no a això perquè en quatre anys, fins i tot sense arribar a ser professional, ajuden tota la seva família i tenen la vida resolta", reflexionava fa uns dies l’internacional Juancho Hernangómez.

Aquest terratrèmol ja està provocant que els clubs espanyols es replantegin el seu model de planter: ¿per a què formar jugadors si els millors se’n van d’un dia per a l’altre abans que arribin al primer equip? Per frenar, en la mesura que sigui possible, aquesta creixent preocupació, el CSD, la FEB i l’ACB han posat en marxa una lliga sub-22, anomenada Lliga U, presentada ahir a Madrid.

Notícies relacionades

Àlex Márquez, el millor ‘tercer home’

Alcaraz i Bautista, cara a cara per la final de Queen’s

Serà una competició amb jugadors de menys de 22 anys dels clubs de la Lliga ACB que arrencarà a l’octubre i que tindrà una dotació econòmica de cinc milions d’euros anuals del CSD, amb l’objectiu que els planters espanyols continuïn sent sostenibles i que els jugadors puguin compatibilitzar millor la seva activitat esportiva i els seus estudis, mitjançant beques universitàries. Els clubs que participin ho hauran de fer amb una plantilla que inclogui almenys sis jugadors seleccionables per Espanya.

¿Evitarà aquesta nova competició fugues com les de Saint-Supery o Sarr? Segur que no, però sí que pot servir perquè jugadors d’un segon o tercer esglaó competitiu es decantin per fer carrera a Espanya en lloc dels EUA. Aquesta és almenys l’esperança.