El camió, el Citroën Xsara i el somni de Medina a l’Alba

"Contra el Madrid ja es va poder. ¿Per què no s’ha de poder un altre cop? Sortirem amb l’ambició que sempre hi ha alguna possibilitat de guanyar, tot i que sigui un 0,1%", afirma Agus Medina (Barberà del Vallès, 1994) a les portes de rebre avui el Barça en els quarts de final de la Copa del Rei. L’Albacete ja ha eliminat el Celta i el Reial Madrid i la utopia de la Copa fins i tot ha donat ales per somiar amb el play-off d’ascens, amb tres victòries seguides contra el Cadis, el Valladolid i el Saragossa. "Va ser increïble, una cosa única", assenyala sobre la històrica proesa contra el Madrid el jugador amb més minuts de l’Albacete.

Els primers quilòmetres del camí, fill de camioner, ja queden lluny, amb el Barberà i el Jàbac. Va fitxar pel València de cadet, amb 14 anys. Se n’hi va anar sol: "Va ser una experiència bonica, però també dura, perquè sortir de casa tan petit va ser fotut". Es va instal·lar a la residència xe, company d’habitació de José Luis Gayà. "Els primers dies sembla com quan vas de colònies. Està de puta mare. Però quan passen dues o tres setmanes ja t’adones que és cada dia el mateix, rutina, rutina i rutina, anar a l’escola, anar a entrenar-te, anar a dormir, i comença a ser una mica més dur". Cada nit trucava a casa. Cada nit l’enyorança. Només podia veure els seus pares cada dos caps de setmana: "Estaves dues setmanes esperant que arribés aquell dia, però només durava 24 hores i ja t’havies d’esperar una altra vegada dues setmanes per tornar-los a veure". El diumenge al migdia aquell Citroën Xsara Picasso gris pujava la rampa de sortida de la residència i es perdia per l’horitzó: "Aquesta rampa i aquest cotxe els tinc gravats al cap".

Notícies relacionades

La propietària del Lió ultima la compra d’un club de la Lliga F

Raphinha inquieta Flick

El 2013 va acabar contracte i va passar de disfrutar la Divisió d’Honor i la Copa del Rei de juvenils a trobar asil en el filial del Sabadell, a Primera Catalana: "Era tornar a jugar una altra vegada en camps de gespa artificial. ‘Collons, tot el que he sacrificat per tornar una altra vegada aquí’". Cobrava l’atur que havia acumulat en els seus tres anys de juvenil. La temporada següent va disputar set partits amb el primer equip del Sabadell a Segona i després va jugar a Segona B amb el filial del Celta i el Cornellà. El 2019, se’n va anar a la segona divisió anglesa en el marc d’un acord de col·laboració entre el Cornellà i el Birmingham: "Va ser una hòstia de realitat d’un altre futbol, d’una altra cultura, d’una altra vida completament diferent". Només va durar mig any, només va jugar un minut en la Championship i 90 en la Copa de la Lliga, però es va emportar "una experiència única", més en el terreny humà que en el futbolístic, i va coincidir amb Jude Bellingham. Era un "nen" de 16 anys, però ja destacava per la seva potència i la seva tècnica. A l’hivern va tornar al Cornellà.

En la Copa 2020-2021 ja es va creuar amb el Barça en la Copa, després d’eliminar l’Atlètic de Madrid: "Ho vam tenir a tocar, però vam perdre en la pròrroga". Admet que de petit era del Barça, però que amb els anys el futbolista passa a ser de l’equip que li dona menjar. Suma 173 partits a Segona B i 174 a Segona entre el Sabadell, la Ponferradina (2021-2023) i l’Albacete, la seva llar des del 2023. La ciutat on va néixer la seva filla fa deu mesos i la ciutat on va viure un dels dies més especials de la seva carrera: l’eliminatòria contra el Madrid. "Va ser increïble". Avui somia repetir-ho i eliminar el Barça.