El Barça fa lluir la seva corona

Tornar a guanyar. I fer-ho amb felicitat. El Barça va vèncer ahir l’Atlètic de Madrid (2-0) a la final de la Copa de la Reina, que posava el segell final a una temporada que sempre tindrà un gust amarg. Les blaugrana, però, la van tancar com saben més bé: deixant lluent la seva corona, una vegada més.

No sempre és fàcil avançar. Fer creu i ratlla, sense que els errors pesin. El Barça hi estava obligat, però no sempre el deure coincideix amb el que un pot gestionar. Per més que les blaugrana haguessin de sortir a la gespa d’El Alcoraz amb les idees clares, l’ombra de Lisboa encara planava sobre seu. El cop ha deixat tocada una plantilla que amb tot just ha pogut pair el seu passat més recent.

Això i el cansament, tant físic com mental, ha minvat en una plantilla que té les cames gairebé tan cansades com el cap. El calendari ha deixat exhaust un vestidor que ha notat com la temporada s’ha fet excessivament llarga. En part, el daltabaix de Lisboa n’és una conseqüència. Una altra part, una desconnexió que amenaçava també a Osca. Perquè no sempre és tan fàcil saber fer anar un interruptor. L’equip necessitava tornar a estar unit i sentir-se a gust en un partit, però no tots els ingredients de la recepta eren sobre la taula. La frescor que es necessita per raonar no és senzill tenir-la després d’un any com aquest.

Pas endavant

Però l’equip de Pere Romeu és tenaç. S’ha aixecat altres vegades, tot i que no pas de cops tan cruels com el de fa un parell de setmanes en la final de la Champions. Sense el temps necessari per deixar reposar les males sensacions, calia estar a l’altura de la final. I les blaugrana s’hi van posar.

Ni el bloc enfonsat que van presentar les matalasseres ni tampoc la calor sufocant els va impedir imposar-se amb la pilota. Van estar incòmodes, però a mesura que el rellotge anava corrent el domini s’anava fent més aclaparador. Totalment bolcades en camp rival, van combinar al seu gust. Això sí, va trigar aquest domini a convertir-se en ocasions clares.

Si Clàudia Pina és sobre el verd, però, tard o d’hora la veurem somriure. La davantera aquest any ha fet un pas endavant. Amb la confiança de l’entrenador i després de reconstruir la seva pròpia, s’ha erigit com una futbolista d’elit. No solament és el desequilibri que provoca o l’olfacte golejador que té. Va més enllà. Pina demostra que la paciència i la feina tenen recompensa. Aquella futbolista que va haver de marxar per tenir minuts ara és una líder i determinant.

Una combinació amb Ewa Pajor va deixar Pina encarada a la porteria de Lola Gallardo just a la frontal de l’àrea. Des d’allà va rebentar la pilota, ajustant-la al pal totalment fora de l’abast de la portera matalassera. Va fer-se un petó a l’escut mentre les seves companyes corrien cap a ella per celebrar el gol.

Una llum constant

Els seus esclats de talent durant els partits s’han convertit en una llum constant. Ja no és aquell gol solitari o una assistència, tot i que preciosa, esporàdica. Ara, Pina és present a cada minut de partit amb un desequilibri que la converteix en imparable. Amb ella el Barça se sent fort, clar de cara a porteria. Té la confiança que tot arribarà. I si no, ja hi serà Pina per crear una nova obra d’art. Com va fer amb el seu segon gol, que pràcticament gravava el nom del Barça a la Copa. Des de fora de l’àrea i amb l’exterior, Pina la va posar on va voler.

El Barça va gestionar amb calma els últims compassos fins que l’eufòria es va desencadenar. Hi va haver un moment de pausa. I després totes es van abraçar. El pes que carregaven pesava una mica menys. No se’n va anar del tot, però la sensació de tornar a ser va deixar que aquest equip disfrutés de l’èxit. Van tornar a fer lluir la seva corona. Amb el triplet, el Barça tanca la temporada amb un somriure que invoca l’optimisme.

«Hem fet un gran partit. L’hi devíem a l’afició, estem molt contentes»

CLÀUDIA PINA

Davantera del Barça,

FC Barcelona 2 - 0 Atlètic de Madrid

BARCELONA: Cata Coll (6); Batlle (8) (Jana (6), m. 84), Paredes (8), Engen (9) (Schertenleib (sc), m. 90), Brugts (7); Aitana (7), Patri (8), Alexia (8) (Marta (s.q.), m. 90); Graham (6) (Salma (6), m. 68), Pajor (7) (Vicky (s.q.), m. 84), Pina (10).

Notícies relacionades

Pogacar, Vingegaard i Evenepoel s’enfronten en un Dauphiné amb vista al Tour

Demi Vollering no afluixa i sentencia la Volta en solitari

ATLÈTIC : Gallardo (5); Moraza (6), Lauren Leal (6), Lloris (5), Medina (5) (Otermín (sc), m. 85); Xènia (5), Fiamma (6), Boe Risa (5) (Jensen (sc), m. 85); Ajibade (7) (Luany (6), m. 75), Queiroz (7) (Sheila (s.q.), m. 91), Tatiana (5) (Ana Vitoria (5), m. 75).

GOLS: 1-0 (m. 24), Pina; 2-0 (m. 74), Pina.