Jéssica Bouzas, tenista: "És un orgull estar al costat de noms com els de Serena i Graf"

¿Com se sent després de la gran victòria contra Emma Navarro en la seva estrena a Roland Garros?

Molt contenta. He d’assimilar-ho una mica tot i parlar amb l’equip, però molt contenta. Amb ganes de disfrutar-la i de continuar mirant cap a les rondes següents.

Ha aconseguit una cosa que fins ara només havien aconseguit Serena Williams i Steffi Graf en els últims 40 anys: guanyar de manera tan contundent una top ten (Navarro és la novena del rànquing mundial). ¿Què li fa sentir això?

Estar al costat de noms tan grans és un orgull i em fa moltíssima il·lusió. Són coses que queden per a la història, es viuen molt poques vegades. Soc molt feliç.

¿Aquests partits a grans escenaris l’ajuden a pensar que ja està en procés de consolidar-se per pujar en el rànquing?

Òbviament, m’ajuden i em motiven moltíssim. Però també soc conscient que el tennis és un esport de molta regularitat, cal donar el 100% cada torneig, cada setmana. Crec que he de millorar en molts aspectes per poder consolidar-me, però sí que em dona aquesta motivació de saber que hi ha potencial i que es pot estar allà.

En un any i mig ha experimentat un gran canvi. ¿Com ho ha viscut? ¿Ho va assimilant?

Crec que ho vaig assimilant bé, sobretot perquè he gestionat molt bé tot això. Estic envoltada d’un equip espectacular on sempre prioritzem la humilitat i el treball diari. Al final és una cosa que ha passat, que ja està, i que quedarà en el record. Ens motivarà a seguir, però cal mirar al futur i als següents tornejos.

Sempre ha confessat que Garbiñe Muguruza ha sigut un dels seus grans referents. En una entrevista recent a Sport va comentar que té moltes ganes de seguir-la. ¿Què sent al saber això?

Va ser molt emocionant quan la vaig conèixer a Madrid, la veritat. Poder parlar una miqueta amb ella i que m’expliqués les seves sensacions en aquests tornejos va ser una cosa superemocionant. Que em segueixi, que sàpiga qui soc... Des de petita era un somni. És una cosa molt guai.

Diumenge passat es va viure un homenatge increïble a Nadal a París. Com a tennista espanyola, ¿què li va fer sentir? ¿Com ho va viure?

Va ser molt emocionant, la veritat. També vaig poder estar en el del Mutua Madrid Open, on potser vaig plorar una miqueta més. Crec que ell no es mereix menys. Va ser un homenatge superbonic, envoltat no només de la seva família, els seus amics i la seva gent, sinó també d’altres esportistes que l’admirem moltíssim. És una motivació diària, una cosa que queda per a la història i que mai s’oblidarà. Ens continua motivant per molts anys.

Notícies relacionades

L’alonsomania desborda Barcelona

El multitudinari entorn de Lamine

¿Què espera d’aquest segon tram de la temporada, aquí a París i el que ve després?

Doncs el mateix: continuar treballant. Tenim nous reptes per davant, sobretot continuar millorant dia a dia i partit a partit. Crec que hi ha molt marge de millora i d’aprenentatge, i ens centrem molt en això, a continuar avançant i millorant.