Assignatura pendent

Notícies relacionades

Laporta respon a la fi a Florentino: «El Madrid té barcelonitis i una mania persecutòria contra la millor època del Barça»

Flick reclama que el Barça es reivindiqui davant l’Alabès

Una mica aquest sentit de frustració de qui té germans grans, i percep que ells sí que estan descobrint un món que a tu se t’oculta per allò que no estàs preparat, no tens edat o encara no et toca... En aquella època d’un cine, o de destape, o de gènere catastrofista amb terratrèmols, barcos que s’enfonsaven i edificis colossals en flames, a un servidor (i no em preguntin per què) li interessava més el primer, i entre aquestes pel·lícules em picava llavors la curiositat una que es titulava Asignatura pendiente, de Sacristán i Fiorella Faltoyano, que vaig haver d’esperar un temps a veure i que no va resultar ser de tetes, sinó una delícia sobre un amor no acabat i un polvo mai consumat.

I avui, em torno a sentir aquest nen a qui se li ocultava la llibertat, però sabent que, al final, passa el que ha de passar i tot acaba bé. Tant els nostres nois com les nostres noies, han fet la temporada perfecta, i dic "perfecta" i no, "gairebé perfecta", perquè em sembla també deliciós que tots dos, junts, com en una conspiració i una provocació alhora, semblen no haver volgut consumar del tot l’amor amb una afició, i semblen haver-se posat d’acord per deixar aquesta assignatura pendent. Ens han seduït, ens han excitat, ens han fet somiar, i després de posar-nos als llavis la mel del plaer infinit que haguessin suposat aquestes Champions, semblen haver-nos retirat el pot, convidant-nos a continuar confiant i a esperar. Han deixat la mateixa assignatura pendent i ens han promès que l’aprovaran. No creure’ls seria mesquí. Jo els esperaré.