Assignatura pendent

Notícies relacionades

¿Per què el Barça no juga el Mundial de Clubs 2025?

El Madrid paga 63,2 milions d’euros per Mastantuono

Una mica aquest sentit de frustració de qui té germans grans, i percep que ells sí que estan descobrint un món que a tu se t’oculta per allò que no estàs preparat, no tens edat o encara no et toca... En aquella època d’un cine, o de destape, o de gènere catastrofista amb terratrèmols, barcos que s’enfonsaven i edificis colossals en flames, a un servidor (i no em preguntin per què) li interessava més el primer, i entre aquestes pel·lícules em picava llavors la curiositat una que es titulava Asignatura pendiente, de Sacristán i Fiorella Faltoyano, que vaig haver d’esperar un temps a veure i que no va resultar ser de tetes, sinó una delícia sobre un amor no acabat i un polvo mai consumat.

I avui, em torno a sentir aquest nen a qui se li ocultava la llibertat, però sabent que, al final, passa el que ha de passar i tot acaba bé. Tant els nostres nois com les nostres noies, han fet la temporada perfecta, i dic "perfecta" i no, "gairebé perfecta", perquè em sembla també deliciós que tots dos, junts, com en una conspiració i una provocació alhora, semblen no haver volgut consumar del tot l’amor amb una afició, i semblen haver-se posat d’acord per deixar aquesta assignatura pendent. Ens han seduït, ens han excitat, ens han fet somiar, i després de posar-nos als llavis la mel del plaer infinit que haguessin suposat aquestes Champions, semblen haver-nos retirat el pot, convidant-nos a continuar confiant i a esperar. Han deixat la mateixa assignatura pendent i ens han promès que l’aprovaran. No creure’ls seria mesquí. Jo els esperaré.