Márquez, impressionat amb el quilomètric passadís que li van dedicar els seus fans a la sortida de Le Mans

Ningú, absolutament ningú del seu entorn, de la família, de l’equip, entén com el nou vegades campió del món ha pogut competir, a tan alt nivell (dues victòries a l’esprint al Brasil i Jerez i rècord a Le Mans), sabent, com saben ara, després de l’operació de diumenge passat, que els doctors que li van intervenir el van treure, amb unes simples pincites, dos cargols i una plaqueta que estaven solts, sí, solts, pul·lulant per aquesta espatlla. És més, a la mateixa taula d’operacions, els doctors van poder comprovar que, quan el movien l’espatlla, aquests cargols i aquesta peça vorejaven el nervi radial.

Ja quan li van fer tota mena de proves després del gran premi de Jerez i van comprovar que, en efecte, alguna cosa no estava bé en aquesta espatlla, Márquez va respirar tranquil. No era una obsessió seva. No era una cosa que s’havia instal·lat al cap sense sentit, sense raó. Res era fruit de la seva imaginació, no, ell intuïa que hi havia una cosa que no estava bé. I per això va respirar al saber-ho, dies abans de Jerez. I per això va programar l’operació per després de Le Mans.

Ara, ja a casa, ja amb la seguretat que la recuperació de l’espatlla dreta ha de ser, serà, total, Márquez mirarà de fer els passos amb molta cura i cautela. Com diu ell, escoltant el seu cos, buscant el «nou 100x100» d’un Marc Márquez 2.0, 3.0, vostè 4.0, vagi a saber. Ha tornat tantes vegades, que ningú s’estranyaria que tornés a presentar batalla pel títol, solucionats els problemes d’una espatlla que l’ha torturat en les cinc primeres carreres de la temporada.

Aquesta setmana, veurà el Gran Premi de Catalunya, que se celebra a Montmeló, per la tele, envoltat de màquines i recuperant-se al màxim. Després, la setmana que ve, intensificarà la recuperació, ja que és lliure, i, gairebé amb tota seguretat, tot i que El Periódico no té informació que així ho certifiqui, se saltarà Mugello (Itàlia) doncs, tot i que sigui el GP de casa, de Ducati, es tracta d’un circuit, d’un traçat, on s’arriba a les velocitats més grans del Mundial i on, si caus, pots fer-te molt mal a l’entrar a la graveta a gran velocitat.

Todo parece indicar que el regreso del nueve veces campeón del mundo se producirá en Balaton Park, el circuito donde se celebra, el fin de semana del 7 de junio, el Gran Premio de Hungría, un divertido karting donde, el pasado año, ‘Il Cannibale’ logró el doblete, derrotanto el sábado al italiano Fabio Di Giannantonio, por más de dos segundos y, el domingo, en la carrera grande, al murciano Pedro Acosta (KTM), por más de cuatro segundos.

Malgrat les llàgrimes vessades a la clínica del circuit de Le Mans, malgrat el plor desolador sobre l’espatlla del doctor Ángel Charte, malgrat la ràbia de tornar a fer-se mal, Marc Márquez va arribar dissabte passat a la nit, a casa seva a Madrid ple de coratge, valor i ganes. I, en aquest sentit, quan, al matí següent, es va traslladar, a primeríssima hora a l’Hospital Ruber Internacional, de Madrid, anava ja amb l’ànim al màxim.

¿Què el va fer canviar en tan poques hores, de la desolació a l’esperança, a la il·lusió, al ‘sí que es pot’? Doncs una cosa tan senzilla i emocionant, mai viscut ni vist ni tan sols per ell mateix, que fa 19 anys que és al Mundial de motociclisme: la passió, el carinyo, la devoció, la homenatge que li van mostrar, que li van demostrar, milers i milers d’aficionats presents a Le Mans quan va abandonar el traçat de La Sarthe.

Després que Márquez acudís a la clínica del circuit de Le Mans, després que tornés al box del Lenovo Ducati, després que pugés al camió de la firma de Borgo Panigale, enganxadet al seu box per conversar amb els seus màxims responsables (Gigi Dall’Igna, Davide Tardozzi i Mauro Grassilli)i, Marc va haver d’anar al seu ‘motorhome’ per recollir els seus estris i traslladar-se a l’aeroport per agafar un jet privat i tornar a Madrid.

Notícies relacionades

El vestidor del Real Madrid abaixa el polze a Valverde i Florentino el posa al mercat

Un gol de l’etern Stuani evita la derrota del Girona a Vallecas

Aquest trajecte, el recorregut entre el box i l’aparcament dels motorhome dels pilots, és, a Le Mans, més llarg que en cap altre circuit. És quilomètric. José Luis Martínez, l’amic i assistent inseparable de Marc Márquez, conduïa l’escúter, portant el campió de Cervera (Lleida) al darrere. Doncs bé, tot just abandonar el pàdoc camí del ‘motorhome’, es van emportar l’agradabilíssima sorpresa que milers i milers de fans havien abandonat les seves localitats i, com si haguessin sigut convocats per la megafonia del circuit (que no va ser així, és clar), van dibuixar, van dissenyar, van traçar, van construir un passadís, repeteixo, de milers i milers de ‘motars’, uns vestits de Márquez, del 93, del 63 de ‘Pecco’ Bagnaia, del 5 de Johann Zarco, del 20 de Fabio Quartararo i, sí, sí, del 46 de Valentino Rossi, i van ovacionar, van victorejar, van acariciar i van animar el 93 a sortir de la seva desgràcia, desitjant-li la millor de les sorts i la més ràpida recuperació.

Quan Márquez va entrar al seu ‘motorhome ’ per recollir el més imprescindible era ja un home nou, estava realment commocionat per haver viscut un comiat tan entendridora, bonica, gratificant i, sobretot, encoratjadora.