¡Com ho tenim allò, presi!

Per això, quan ensopeguem amb una cosa que no havíem vist mai, quan assistim a l’aparició d’alguna cosa que, com va dir Simone Inzaghi en persona, entrenador de l’Inter de Milà, finalista de la Champions, "passa una vegada cada 50 anys", hauríem de fer cas, sobretot, de l’opinió dels seus col·legues, d’aquells que han passat pel mateix que està vivint i disfrutant Lamine Yamal, ja el millor i més enlluernador futbolista del planeta. Ho sento, Kylian, o no, no.

L’altra nit vaig sentir Dani Parejo, que de futbol hi entén una estona (i el juga a les mil meravelles), dir, a la SER: "Aquest noi està tocat per una vareta màgica, té una cosa que d’altres no tenen, que és entendre el joc. És sorprenent que, amb 17 anys, l’entengui com l’entén i practica". Aquest nen no només portarà el 10, no només li posarà nom a aquest nou i enlluernador Barça de Lamine Yamal, sinó que tindrà el contracte de Messi, un contracte que, com passava amb el prodigiós argentí, s’havia de renovar cada any.

Notícies relacionades

Serà per bé, ¿no?

L’Espanyol deixa enrere l’era de míster Chen

Ja s’encarregarà Jorge Mendes de demanar millora de contracte cada temporada i, fins i tot, imitar Jorge Messi, el papa ric, ric, que, cada vegada que el Barça firmava un patrocinador nou, pujava al despatx del president a exigir la seva part de diners d’aquest nou espònsor. "Perquè aquest nou patrocinador l’heu aconseguit gràcies al fet que el meu fill juga al Barça, així que com ho tenim allò".

És possible que Laporta no li negui mai res a Lamine Yamal, perdó, a Mendes, de la mateixa manera que no sabrem mai quant guanya el nen, però igual que al soci, al seguidor li importa un rave com es dirigeix el club, tampoc voldrà saber quin és el compte bancari del nen de Rocafonda.