EL DESCENS
El Girona baixa a Segona després de ser incapaç de guanyar l’Elx
Montilivi plora l’ensorrament dels gironins, que no van poder sobreposar-se a la mala ratxa. L’acompanyen en el descens Mallorca i Oviedo. Míchel assumeix: "Em sento molt responsable".
I el Girona es va estavellar. Feia setmanes que jugava amb foc, caminant per un camp de mines i esquivant-les pels pèls, fins que ahir, a mig metre de la línia de meta, es va immolar. S’ha acabat. El Girona va ser incapaç de derrotar l’Elx i torna a Segona Divisió quatre anys després. Ni el millor Montilivi de les grans ocasions va poder ajudar l’equip a guanyar un partit que li hauria donat la salvació. El gol d’Arnau tot just començar la segona part va donar vida a un Girona, nerviosíssim, que va llençar a les escombraries una primera meitat que se li havia posat molt costa amunt amb el 0-1 d’Álvaro. Tard i malament. El travesser va frenar el que hauria sigut el segon gol de Lemar i la salvació.
Les llàgrimes van tornar a envair Montilivi. Una vegada més. Ni el Barça ni el Madrid, ni l’Arsenal ni el Liverpool la temporada vinent: per l’estadi passaran el Ceuta i l’Andorra. Només dos anys després de tocar el cel i disputar la Champions. Segurament, el pitjor final possible de l’era Míchel.
El tècnic del Girona no va voler fer cap anunci sobre el seu futur –"no faré res sense parlar-lo primer amb el club", va assenyalar–, però va assumir la seva part en el descens: "Em sento molt responsable del que ha passat. Haurem de parlar i prendre decisions".
Ja no servia de res lamentar-se pels punts que s’havien escapat ni per la pèssima planificació esportiva. El Girona s’ho jugava tot a una carta: la victòria contra un Elx a qui li valia l’empat. Fins i tot, al final, també la derrota després de la caiguda als inferns del Mallorca, al qual no li va servir de res guanyar el ja descendit Oviedo (3-0), perquè el perjudicava el triple empat a 42 punts amb l’Osasuna i el Llevant.
Pocs invents podien fer-se en una final com la d’ahir. Amb Stuani reservat tota la setmana, infiltrat i esperant el seu torn a la banqueta, Míchel va haver de recórrer a David López, que no era titular des de l’agost, per suplir les baixes per lesió de Francés i Blind. Era igual; tocava sortir amb agressivitat i a mossegar, empesos per l’ambient. Els nervis, però, complicaven la situació.
El Girona s’anava apagant. Lemar i Echeverri també eren al camp a la recerca d’un cop de geni que il·luminés l’equip. I a punt va estar de fer-ho Lemar amb una puntada de peu des de fora de l’àrea al travesser, que frenava la il·lusió. El Girona ho intentaria a la desesperada, sense èxit. Ni amb l’Elx salvat pels resultats, en els 30 últims segons, va poder ser. La Segona Divisió és una realitat.
Girona 1 - 1 Elx
GIRONA: Gazzaniga (6); Arnau (6), V. Reis (6), David López (4), A. Moreno (6); Witsel (6); Bryan Gil (5), I. Martín (6), Ounahi (4), J. Roca (6); Tsygankov (5). Tècnic: Míchel Sánchez (5). Canvis: H. Rincón (6) per Arnau (m. 58); Fran Beltrán (6) per Witsel (m. 58); Stuani (6) per Bryan Gil (m. 58); Echeverri (4) per J. Roca (m. 67), Lemar (7) per David López (m. 77).
ELX: Dituro (6); Sangaré (6), Affengruber (6), Chust (6), P. Bigas (7); Aguado (6); Morente (5), Villar (5), Febas (7), Valera (5); i Álvaro Rodríguez (7). Tècnic: Eder Sarabia (7). Canvis: John Donald (5) per Sangaré (m. 46); Pedrosa (6) per Villar (m. 75); André Silva (6) per Álvaro Rodríguez (m. 75); Héctor Fort (6) per Febas (m. 84); Pétrot (6) per Valera (m. 90).
GOLS: 0-1 (m. 39), Álvaro Rodríguez; 1-1 (m. 48), Arnau.
