La gran festa del Barça i una nit sense fi: Laporta a Luz de Gas, una visita a l’hospital i el puro de Szczesny

De tant en tant, Joan Laporta troba un afegitó que fa fortuna. Porta un temps en què tant ell com els qui l’envolten fan servir un crit de guerra: «Contra tot i contra tots». Així que, en la nit en què el Barcelona va conquerir la Lliga després del seu triomf a Cornellà contra l’Espanyol (0-2), el bram no podia faltar. Entén el president que mai li havia costat tant arribar a l’èxit com en aquesta temporada en què els embolics econòmics i la fugida de directius de capçalera havien posat en dubte un govern que, amb els tres títols espanyols a la butxaca, surt més reforçat que mai. Perquè això, sí, és futbol.

«No havia vist en les meves anteriors etapes com a president semblants intents de desestabilització», deia ahir a la nit Laporta després d’eixugar-se una mica la roba després d’acudir al vestidor visitant de l’RCDE Stadium on els futbolistes blaugrana van celebrar de valent la Lliga. Fins allà va acudir el president mentre l’empenyien cap a dins Raphinha, cervesa en mà, i Fermín, amb el vicepresident Rafa Yuste sent l’altre encorbatat que va acudir al camerino dels jugadors.

Els futbolistes del Barça, als quals el tècnic Hansi Flick va ordenar que marxessin de la gespa davant la probabilitat de qualsevol tumult –per si de cas, els aspersors de l’estadi es van encendre perquè l’aigua convidés els blaugrana a anar-se’n ràpid d’allà–, es van alliberar encara més a les catacumbes del camp. Lamine Yamal, a qui van llançar diverses ampolles des de la grada després del seu monumental colpeig del 0-1 i de quedar-se amb els braços oberts davant els seguidors de l’Espanyol, havia tornat a portar la música. Així que va posar la música perquè la resta ballés, saltés i cantés. Flick, tan feliç com mesurat, deixava el protagonisme per als seus jugadors. Pedri, un dels jugadors més estimats de la plantilla, va acabar mantejat.

Però la festa no es va aturar allà. Després d’arribar a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, on mig miler d’aficionats esperaven per aclamar els campions de Lliga, Copa i Supercopa d’Espanya, els futbolistes van pujar als seus cotxes. I Alejandro Balde, un dels més actius, no va tenir objeccions a sortir pel capó i, amb el tors despullat, unir-se a l’èxtasi col·lectiu.

Els membres de la primera plantilla, ben aconsellats pels assessors clàssics, es repartien per locals de Barcelona. Dani Olmo, Eric Garcia, Pedri i Iñigo Martínez, segons explicava Gerard Romero a Jijantes, van acudir abans fins a l’Hospital de Barcelona per veure el seu company Ferran Torres, operat dijous d’apendicitis. Marc Casadó es va acostar fins a Canaletes entre les desenes d’aficionats que aguantaven allà de matinada.

Notícies relacionades

La bufetada de sempre

Laporta, salvat i impulsat per Flick

Tot i que la vella guàrdia, és a dir, la directiva amb membres del cos tècnic, optaven pel clàssic, Luz de Gas. Joan Laporta va ser rebut i acomiadat a la porta com si fos un Messies. Els directius van fer portar fins allà els títols de la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya, perquè convenia fer-se totes les fotos que fes falta.

Tot i que res com el ‘community manager’ del Futbol Club Barcelona, que, juganer, no va tenir objeccions a mostrar el porter Wojciech Szczesny fumant-se un puro mirant a càmera. Una estona abans, al jardí profanat per Lamine, havia salvat el polonès dos gols contra l’Espanyol. Només li va faltar al porter replicar allò que deia Sara Montiel quan li retreien que fumés aquests havans que Hemingway li va ensenyar a adorar: «¿Per què no prohibeixen el fum dels tubs d’escapament?». Szczesny estava en pau.