Rubio crida Europa a la lluita «contra els enemics de la nostra civilització»

«No és veritat que busquem separar-nos d’Europa. Volem una Aliança i una Europa fortes (...) Els europeus sempre seran els nostres millors amics (...) Però hem de combatre plegats els que busquen destruir la nostra civilització». Amb un discurs sembrat d’al·lusions a les arrels cristianes dels europeus i els americans, al «deure» del president Donald Trump de combatre «la immigració massiva», la «desindustrialització d’Occident» i tot allò que, segons el seu parer, frena la prosperitat, com els acords contra el canvi climàtic, el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, es va erigir ahir en defensor d’un nou ordre mundial que no exclou Europa, sinó que aspira a fer que s’orienti cap a aquests mateixos objectius.

«En un món ideal, conflictes com el de l’Iran o Veneçuela es resoldrien per la via diplomàtica. Però no vivim en un món ideal», va assegurar, des de la seva posició d’emissari de Trump davant la Conferència de Seguretat de Múnic (MSC). Totes les mirades del fòrum internacional, al qual assisteixen 60 caps d’Estat o de Govern, ministres i representants d’un centenar llarg de països, estaven dipositades en Rubio. Esperaven un discurs en línia amb les consignes de Trump. Però que, alhora, actués de bàlsam davant l’hostilitat antieuropea marcada l’any anterior pel vicepresident J. D. Vance.

En la jornada d’obertura, tant el canceller alemany, Friedrich Merz, com el president francès, Emmanuel Macron, havien deixat clara l’aposta per una nova Europa forta, capaç de defensar-se i d’invertir en el rearmament, incloses al·lusions a la dissuasió nuclear. També van donar per acabat el vell ordre mundial o el final d’una unipolaritat, com ho va definir Merz, o el domini únic nord-americà.

«No busquem desmantellar les institucions de l’antic ordre, sinó reformar-les i reconstruir-les», va assenyalar Rubio. Va posar com a exemple l’ONU, un organisme que, segons ell, «no té respostes» davant els conflictes actuals: no ha sabut resoldre el de Gaza –com a parer seu sí que va aconseguir fer Trump–, tampoc aconsegueix avenços a Ucraïna, ni va saber abordar «les amenaces d’un narcodictador a Veneçuela», en al·lusió a Nicolás Maduro, que ara s’enfronta a haver de respondre davant la justícia dels EUA.

El discurs de Rubio es va acollir amb alleujament i es va tancar amb una ovació dels líders presents drets. Però a banda del bàlsam pel to conciliador, els elogis envers «els nostres amics europeus» o les al·lusions a les arrels compartides –des de l’«explorador italià» Cristòfor Colom, colons irlandesos, anglesos, holandesos o fins i tot els orígens espanyols–, també va deixar un missatge molt clar de quines són les prioritats de Trump.

«Hem pagat un preu altíssim per la visió dogmàtica del lliure comerç, que d’altres han aprofitat per soscavar la nostra nació», va afirmar. «Hem cedit sobirania a altres nacions (...), hem deixat que el culte climàtic ens afeblís (...). Hem obert les portes a una migració massiva que amenaça el futur del nostre poble», va prosseguir. A Trump li correspon ara revertir aquesta situació i poder avançar cap a «la reconstrucció de les nostres nacions».

«Podem fer-ho tots sols. Però esperem comptar amb vosaltres, els nostres amics d’Europa», va emfatitzar. Trump exigeix reciprocitat dels seus aliats, va advertir. Però per sobre de les diferències que puguin sorgir, incloses qüestions com la despesa en defensa, el fonamental és preservar plegats «un tipus de vida i una civilització que té molts motius per estar orgullosa».

Suport a Zelenski

Rubio ja havia mantingut en la jornada anterior diverses bilaterals, una amb Merz. En canvi, no va assistir, segons fonts nord-americanes per raons d’agenda, a les diverses trobades mantingudes a Múnic per Zelenski amb els seus aliats occidentals, una en l’anomenat «format Berlín» –amb Merz, Macron i Starmer, més una altra ronda amb Frederiksen, el primer ministre polonès, Donald Tusk, i el president finlandès, Alexander Stubb, entre d’altres. El propòsit d’aquests líders europeus era donar suport a Zelenski, mentre que Trump l’insta a tancar un acord amb Rússia i a celebrar eleccions presidencials els mesos vinents.

Notícies relacionades

El Govern guarda silenci sobre la crisi a Cuba pel setge de Trump

Alto el foc abans que urnes

«No sabem si els russos van de debò en això de posar fi a la guerra. Ells diuen que sí», va afirmar Rubio ahir davant la MSC, per insistir que els Estats Units continuaran posant a prova la «voluntat negociadora» de Moscou.

La rebaixa del to en el discurs de Rubio, tot i que va ser ben rebuda entre els líders europeus, no va dissipar l’escepticisme sobre la postura de l’Administració nord-americana. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, va afirmar que el missatge conciliador del secretari d’Estat, Marco Rubio, «no canviarà l’estratègia» de París per promoure «una Europa independent i forta».