El Govern guarda silenci sobre la crisi a Cuba pel setge de Trump

El Govern de Pedro Sánchez es manté ara com ara de perfil respecte a la crisi humanitària a Cuba. Mentre les seves declaracions sobre Gaza, Ucraïna o Veneçuela han sigut constants i clares, sobre l’illa, lligada històricament amb Espanya no hi ha, de moment, relat públic. Ni una sola declaració en el pitjor moment de l’illa comunista des del "període especial" de principis dels 90: no hi ha transport terrestre o aeri, no hi ha turistes, s’han posposat totes les operacions tret de les d’urgència i la telefonia funciona a batzegades. Hi ha fam i violència.

Donald Trump sotmet l’illa a un setge total per fer negociar o fins i tot fer caure el règim castrista dirigit per Miguel Díaz-Canel. El president dels Estats Units va ordenar que se suspenguessin els enviaments de petroli des de Veneçuela, després de prendre de facto el control de les reserves del país després de segrestar el president veneçolà, Nicolás Maduro. Mèxic també hi ha suspès els enviaments.

L’asfíxia energètica s’afegeix al calvari econòmic provocat per anys de sancions i l’entossudiment del règim de l’Havana. Trump va posar tan aviat com va tornar a la Casa Blanca l’illa entre els estats patrocinadors del terrorisme, fet que hi impedeix transaccions financeres, i va reinstaurar completament la llei Helms-Burton, que penalitza els estrangers que facin certs negocis a Cuba. Durant la presidència de Biden es van fer passos que acabarien sent infructuosos per tornar a una política oberturista.

En públic ni Sánchez ni el seu ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, han dit res sobre l’asfíxia energètica imposada per Trump. Consultat per EL PERIÓDICO, el Ministeri ha respost amb una sola frase a la pregunta de si Espanya té cap posicionament especial sobre aquest nou setge al règim cubà: "La posició espanyola sobre el bloqueig a Cuba no ha canviat", afirmen per correu electrònic. Donen a entendre que mantenen l’oposició històrica a tota sanció unilateral dels Estats Units i, per tant, a aquest embargament petrolier.

Deixen sense resposta les preguntes de si la diplomàcia espanyola està involucrada en cap mena de converses per a una eventual transició a Cuba o si es dona suport especial a les companyies espanyoles a l’illa. "Les empreses espanyoles a qualsevol país del món tenen tot el nostre suport", es limita a dir el ministeri. Espanya té grans inversions turístiques en el paradís tropical. Deu de les 20 cadenes hoteleres estrangeres del país són espanyoles i hi resideixen més de 170.000 espanyols.

Europa, contra les sancions

Històricament, els successius governs d’Espanya han tingut posicions clares envers l’illa. José María Aznar potser va ser el més dur contra l’Executiu cubà, dirigit llavors pel revolucionari Fidel Castro, i després pel seu germà Raúl.

"Aznar va ser un dels propulsors de la posició comuna de la Unió Europea respecte de Cuba d’aquells anys, que condicionava l’ajuda i l’acostament a canvis democràtics. Això va evitar durant molt temps que la UE tingués relacions directes o interlocució amb l’Havana", explica a EL PERIÓDICO Anna Ayuso, investigadora principal per a l’Amèrica Llatina del CIDOB. "José Luis Rodríguez Zapatero va treballar per canviar aquesta posició comuna envers l’acostament. Barack Obama llavors era a la Casa Blanca. Es van alinear les posicions dels Estats Units i Espanya respecte de Cuba. La Unió Europea va derogar la posició comuna anterior, impulsada pel Partit Popular, i en va fixar una de nova, més oberturista. També hi va haver un canvi en la posició del PP espanyol, que va deixar de fer de Cuba un casus belli nacional. Rajoy no va fer marxa enrere en aquesta política d’acostament, perquè hi havia interessos econòmics".

Aquesta posició europea actual es fixa en l’Acord de Diàleg Polític i Cooperació amb Cuba, del 2016. Brussel·les aposta per mantenir canals polítics oberts amb l’Havana, en comptes d’una política d’aïllament, i pressionar alhora per al respecte als drets humans. Espanya i la UE rebutgen el bloqueig nord-americà a Cuba perquè és contrari a les normes del dret internacional.

Notícies relacionades

Alto el foc abans que urnes

Sánchez alerta contra el rearmament nuclear

El 2024, en la cimera iberoamericana d’Equador es va signar la Declaració de Cuenca, en què s’exhortava "a posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer contra Cuba i rebutjar la inclusió d’aquest país en la llista" de patrocinadors del terrorisme.

Ara, la situació no ha fet sinó empitjorar amb els nous bloquejos, i el futur de Cuba sembla que es decideix sense la participació d’Espanya. "Sí que som rellevants i ens consulten a Europa. Però al final qui més determina com van les coses són els Estats Units: quan hi va haver alineament amb Obama hi va haver avenços. Ara, Cuba no sembla una prioritat del Govern d’Espanya", afegeix Ayuso. "A Espanya no li interessa tornar a barrejar-se amb aquests temes de sancions", sentencia.