L’imperfecte i agosarat Barça de Flick

És un Barça revolucionari i transgressor, que s’ha avançat fins i tot al seu temps. Ningú l’esperava tan a prop de Múnic, al qual li van sobrar només dos minuts, incapaç com va ser de protegir l’enorme botí que li suposava el 2-3.

És imperfecte, jove i, alhora, seductor perquè ha tornat el club al centre de l’escenari europeu, transformat en un captivador model de referència, per molt desconsolat que estigui ara.

Llàgrimes de pena

Plora el Barça submergit en una pena sense fi. Plora Lamine Yamal, el jove que ha canviat l’ànim d’un equip depressiu i desconcertat que no tenia futur fa uns mesos. Plora Pedri, el guia d’un grup de jugadors a qui va faltar, potser, ofici. Plora Raphinha, a qui Acerbi li va treure l’honor de ser l’Iniesta del 2025.

Plora el barcelonisme al comprovar que no tenen tampoc encara l’experiència adequada per sobreviure en nits d’aquest calat. L’Inter fa quatre anys que es cou a foc lent, perdent finals (queia amb el City de Guardiola fa dos anys), mentre que Flick ha obrat una monstruosa transformació en pocs mesos. És un equip encara per fer. Amb un futur que enlluerna. I un present extraordinari, respectuós amb l’estil genètic de la institució (va tenir el 63% de possessió a San Siro), dotat de registres nous en el pla ofensiu.

Fins a 22 xuts (10 a porta) va fer dimarts, nou més que el conjunt italià. Va marcar sis gols a l’Inter en dos partits trencant totes les seves estadístiques. Sommer només havia encaixat cinc gols en els 12 partits anteriors. Però amb això no en va tenir prou el Barça, l’experimental Barça que va acabar jugant els minuts finals de l’agònica pròrroga amb un onze inèdit, signe també de les dificultats pròpies d’una temporada extenuant i de la delicada situació econòmica de l’entitat.

Flick va acabar amb Szczesny (35 anys), un porter que a l’octubre jugava a golf amb el seu fill disfrutant de la jubilació acabada d’adquirir, Héctor Fort (18), Araujo (26), el més veterà i, alhora, el més nerviós, i Gerard Martín (23) en una desesperada línia de tres defenses.

Tenia Frenkie de Jong (27), l’únic titular que va resistir en el centre del camp, escortat per Fermín (21) i Gavi (20), una vegada Pedri havia rebentat físicament, mentre el tècnic va recórrer a Pau Víctor (23) per jugar amb un doble nou al costat de Lewandowski (36), tot just sortit d’una lesió, Lamine Yamal (17) i Raphinha (28).

O sigui, una mitjana d’edat molt baixa. La més baixa de la història del club en una eliminatòria de Champions, amb 25,3 anys. Un Barça amb una defensa completament nova sense cap titular, lesionats Jules Kounde i Alejandro Balde, substituïts Cubarsí i Iñigo Martínez a punt d’explotar de tants minuts sobre les seves gastades cames i estressada ment, obligats a jugar sempre a 50 metres del seu porter.

Només sis minuts per davant

Notícies relacionades

Fumata blanca rumb al Reial Madrid: Xabi Alonso anuncia als seus jugadors que se’n va del Leverkusen

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

El Barça de Flick no enganya mai. És transparent quan ataca (43 gols a Europa, 3,08 per partit), però també quan defensa: 24 gols encaixats, 1,72 per partit. Una bogeria en qualsevol cas. Per bé. I per mal. "El futbol ha sigut cruel amb nosaltres", no paraven de repetir els jugadors blaugranes després de ser eliminats. Però no van renunciar a ser el que són, ni tan sols durant l’escàs temps en què el Barça va anar per davant. Els sis minuts que es van viure des del 2-3 de Raphinha al 3-3 d’Acerbi en el temps afegit. Els sis minuts en què se sentia ja amo del seu destí fins que un veterà central italià, de 37 anys, es va disfressar de davanter centre per avançar Araujo i afusellar Szczesny. Allà es va esfondrar el tendre però al mateix temps prodigiós Barça de Flick, que juga amb modernitat i un desplegament físic inusual.

Va ser una derrota que perdurarà en el record, amb el descomunal Sommer, el porter que va frustrar Lamine Yamal (14 parades va fer el meta). "No pararem fins a deixar aquest club on es mereix, a dalt de tot," va pregonar Lamine Yamal. "Compliré la meva promesa i la portaré a Barcelona", va proclamar l’adolescent, que té una missió per complir: guanyar la Champions.