El triplet passa per San Siro

"Hem de disfrutar d’una semifinal de Champions", va proclamar ahir Hansi Flick, calcant pràcticament el lema que va deixar encunyat Johan Cruyff al vestidor de Wembley el 1992. Es tracta, ara, d’"una gran oportunitat d’arribar a la final", un succés extraordinari que el tècnic alemany valora, tot i que ell ja la va disputar el 2020 amb el Bayern de Múnic. El Barça es va acomiadar un any abans, el 2019, amb una estrepitosa patacada al caure golejat per 4-0 a Liverpool, que va remuntar el 3-0 blaugrana de l’anada. Sis anys sense una semifinal haurà passat el club blaugrana quan, no fa tant, va jugar sis semifinals consecutives: del 2008 al 2013.

El nou emblema

Aquell Barça de Messi s’ha transformat en el Barça de Lamine Yamal. És l’emblema, potser conjuntural, de l’eliminatòria per la formidable actuació de l’anada. Itàlia, d’altra banda, ja el coneix des de l’Eurocopa.

"És un geni als 17 anys", opina Flick, viu el record de les seves transcendentals intervencions per igualar el 0-2 amb el qual es va avançar l’Inter. "És un talent d’aquests que neix cada 50 anys", va dir Simone Inzaghi aquella nit de Montjuïc, al veure esfumat el valuós avantatge que havia adquirit el seu equip abans que acabés el primer temps.

"El que més em va impactar d’ell al veure’l en directe és la seva velocitat de pensament; fins i tot abans de rebre la pilota ja sap què fer", va afegir Inzaghi ahir. Va precisar que prendrà mesures per anul·lar el juvenil blaugrana. Una serà reforçar les ajudes a Federico Dimarco, el lateral esquerre titular. L’home les necessitarà. Excepte que decideixi rellevar-lo per Carlos Augusto, com en el segon temps de Montjuïc. Al Barça preocupa la defensa dels córners, que faig tant mal van causar. La temptació és elevar l’alçada mitjana de l’equip amb una defensa formada per Eric, Araujo, Cubarsí i Iñigo.

A San Siro es disputa, tal com va definir Flick, "la final d’abans de la final", on els dos equips parteixen de zero amb el 3-3 de l’anada tot i que es juga, no obstant, en territori enemic. L’afició italiana va esgotar les 75.000 entrades; no obstant, més de 4.000 van ser comprades per culers de tot Europa entusiasmats amb el seu equip. No només això: el mite del triplet depèn del desenllaç de la nit italiana, com va afrontar el Barça de Guardiola al camp del Chelsea (2009) i el Barça de Luis Enrique (el 2015) a Múnic.

Jove però experimentat

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Un panorama que no intimida, "sinó que motiva", va dir Dani Olmo. "Hem jugat al Metropolitano, al Bernabéu, al Signal Iduna Park, i vam guanyar i vam aconseguir el pas", va explicar el futbolista egarenc, resultats que han permès al Barça, juntament amb d’altres, conquerir dos títols (Supercopa i Copa) i estar en disposició d’afegir-ne dos més.

"És tal com m’imaginava que seria, tenia el pensament que podíem guanyar-ho tot", va confessar Olmo de les seves expectatives abans de tornar al Barça l’estiu passat. "Ha valgut molt la pena", va afegir, malgrat els inconvenients que ha tingut entre les lesions i la burocràcia de la inscripció de la seva fitxa. Val la pena perquè l’equip guanya, ell juga i es viu un ambient magnífic, de "festa" per la despreocupació dels joves, immunes a la pressió. L’han suportat tota la vida al créixer al Barça, obligats a una exigent educació de joc i resultats.