El Barça sobreviu i es creuarà amb el Mònaco en el ‘play-off’

En un final angoixant, el Barça va sobreviure i es va colar al play-off de l’Eurolliga, on l’espera el Mònaco. Però es va enredar de tal manera que semblava estar autocondemnant-se amb aquells instants finals en què Joan Peñarroya va quedar paralitzat mentre la Virtus de Bolonya s’apropiava del partit davant d’un silenciosament estrany Palau Blaugrana. Va haver de ser un triple salvador de Brizuela que fes despertar el públic blaugrana contra un equip eixut d’idees que perdia per cinc punts de diferència en l’últim quart.

Va guanyar amb la por instal·lada en un grup de jugadors que han caminat desorientats durant tota l’Eurolliga (91-87). Els blaugranes entren al play-off patint fins a l’últim sospir, i aquí és on s’entreveu la silueta del Mònaco, que ha acabat en quarta posició.

El lideratge de Vesely

El Barça va tremolar de por durant aquests dos minuts finals, quan li van aparèixer els fantasmes de tants i tants partits perduts quan el rellotge indica la condemna definitiva. Ahir, en canvi, es va sostenir gràcies al lideratge del renascut Vesely, que va fer aixecar un Barça mig mort. Va defensar en l’últim minut com si s’hi jugués la vida. I se l’hi jugava en aquesta defensa que va provocar unes passes de la Virtus. Els blaugranes acaben cinquens a l’Eurolliga i entren de dret als quarts de final del torneig.

Arriben esgotats a aquesta cita decisiva després de viure moltíssimes dificultats en una temporada carregada de problemes, sobretot físics. Agreujats, a més, perquè no han pogut suplir absències tan importants que s’han estat més temps a la infermeria que al camp.

Al caire del precipici

Notícies relacionades

La tarda que Lamine va fer un petó a l’escut

El Barça s’aferra al seu atac

Fins i tot el vell temple que acull el bàsquet blaugrana des de fa més de mig segle va tenir una actitud estranya. No tenia la passió d’altres nits, paralitzat per la tensió d’un partit que va dominar el conjunt de Peñarroya durant els tres primers quarts, però sense poder obrir una renda còmoda que el conduís al moment clau amb tot controlat. Més aviat va passar al contrari, quan els italians van arribar a tenir un avantatge de fins a cinc punts (76-81) i que situava el Barça al caire del precipici. El Palau va quedar en silenci.

Llavors va aparèixer aquell triple que valia molt més que tres punts firmat per Brizuela, pròleg d’una espectacular reacció blaugrana, sostinguda per una defensa també espectacular en l’últim minut que va provocar passes de la Virtus. I el Barça, en un retrat del que ha sigut la seva Eurolliga, només va respirar alleujat al final.