Hi havia una vegada...

Si divendres, al diari Sport, mostrava la meva enorme sorpresa davant l’evident soroll electoral que es comença a mastegar, l’episodi viscut en el programa Onze, aquella mateixa nit, va venir a ratificar de manera eloqüent i una mica còmica, aquesta evidència.

Abans de començar la tertúlia, Enric Masip, assessor de Joan Laporta, responia a Marc Cornet algunes preguntes sobre l’actualitat blaugrana. Ho vaig dir en directe i ho repeteixo: l’Enric té seguretat i desimboltura, i va estar expressiu, ferm i, per als partidaris del president, convençut i convincent. També vaig apuntar de manera constructiva que, seguint un principi bàsic de la comunicació assertiva, hauria sigut també efectiva alguna autocrítica a la gestió actual.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

El motiu per fer-ho és estratègic: si de la gestió actual es posen sobre la taula deu temes i acceptes errors o equivocacions en dos o tres, automàticament, no només et guanyes la confiança de l’oient, sinó que arribes a la credibilitat absoluta en tots els aspectes positius exposats. Si, per contra, defenses l’excel·lència en tot, sense equívocs ni errors, poses, sense voler, un halo de dubte o desconfiança en la totalitat del discurs. El meu comentari no era una crítica en si, sinó un apunt d’algú que es dedica a la comunicació, i ¡quin disgust descobrir que, posteriorment, i per comentaris efectuats a col·legues comuns, Enric Masip no va arribar a entendre el sentit de la meva intervenció, i s’ho ha pres tot més que malament...!

Darrere d’aquesta anècdota, que no és més que això, la pregunta del dia convidava a descobrir si Laporta s’havia de presentar a la reelecció. ¡I va explotar tota la maquinària del programa! Si un dia normal voten entre 1.300 i 1.800 espectadors, divendres van arribar, en bandades, més de 15.000 vots, i aquí hi ha dues alternatives: o el públic va embogir, o lamentablement no era "públic" que votava. Massa tensió, massa nervis, massa pugna a tants mesos d’escollir el model de futur. ¿I si ens centrem en el present? És preciós, i el soci ho agrairà.