Sense els peus a terra

¡Que es preparin! Mirin vostès, és tal el grau d’excitació respecte al que ens ofereix setmana sí, setmana també, aquest Barça de Flick, que he decidit deixar de dubtar, deixar de patir, deixar de desconfiar de la llum que ens envolta i vull cridar alt i clar que, no només crec a cegues en el delit i l’excel·lència que ens regalen aquests nois cada partit, sinó que estic convençut que ho aconseguiran ¡I tant si ho faran...! I ara ja, passi el que passi i pesi a qui li pesi.

¿Per què hem d’anar sempre amb el fre de mà posat al parlar d’objectius i títols si ells condueixen la nau, no només a tota hòstia, sinó a més amb una desimboltura, una perícia i una superioritat que les etapes van sent engolides com simples cucurutxos de patates en una festa d’adolescents?

Dèiem fa només unes setmanes que, a l’acabar la temporada, no seria just valorar-la només pels títols aconseguits, i quan ho dèiem, en realitat, ho expressàvem així per la por de no assolir-los... ¡Prou! Valorarem, és clar que sí, la temporada pel joc, però ho farem també per la consecució de metalls, i començo a veure’ls clars i lluents davant ulls entelats de llàgrimes i emoció.

Flick està destrossant-ho tot: si guanya al Metropolitano, estarem davant el Barça més victoriós de la història, ja que, després de 46 partits oficials, cap equip del nostre club, cap, haurà assolit tals registres des del debut d’un entrenador... ¿Dona o no dona per creure-hi?

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Un equip despietat

Arribem al moment crucial de la temporada, en què cada partit és una final i els rivals, per necessitat o per ambició, no es poden tancar a especular i necessiten produir, i és allà on aquest Barça és despietat i sanguinari i on a l’intuir-se un sol espai, l’ocupa amb gana ferotge i mossega, i assoleix ja avui també el rècord de gols de tota la nostra història. El que he dit, em nego a tenir equilibri acovardit i seny de perdedor. Si aquests nois llueixen ales com àngels, ¿per què hem de tenir els peus a terra.