D’anar descalça a l’elit mundial

En plena època de les sabatilles voladores, ultralleugeres i reactives, Selly Chepyego (Kenya, 1985) rememora feliç quan corria descalça. Així, sense sabatilles i amb només 15 anys, va aconseguir guanyar els 3.000 m del Mundial sub-18 del 2001. És talent precoç d’una veterana de l’atletisme, gairebé 20 anys a l’elit, mare de tres fills, preparada per buscar la victòria i rebaixar la seva marca (2 h 20 m 03 s) en la prova de demà.

Vicoty Chepngeno (2 h 19 m 55 s), que també és kenyana, i l’etíop Yebrgual Melese (2 h 19 m 36 s) seran els seus gran rivals a la recerca del rècord de la prova (2 h 19 m 44 s), mentre en la categoria masculina l’etíop Mekuant Ayenew (2 h 04 m 46 s) es presenta com a favorit després de la suspensió provisional de l’anterior plusmarquista mundial de mitja marató, Kibiwott Kandie, per negar-se a passar un control antidopatge.

"Em sento molt bé, he pogut entrenar bé i sense lesions. Estic preparada i amb ganes de tornar on vaig fer el meu millor temps", conta Chepyego, enfundada al seu xandall del NN Running Team, ja que és companya d’entrenament del llegendari Eliud Kipchoge a Kaptagat, on fa uns 30 o 40 quilòmetres diaris. El 2023, la kenyana va aconseguir un segon lloc i la seva millor marca personal a la Marató de Barcelona.

Una beguda com a premi

Chepyego recorda les seves primeres carreres a l’escola, quan el premi d’una beguda ensucrada la feia córrer més de pressa que els nois. "Volia guanyar els nois per aconseguir la recompensa... Ho vaig fer diverses vegades i per això soc aquí ara". Córrer sense sabatilles era ben habitual: "M’agradava entrenar descalça, no estàvem acostumats a les sabatilles i era el normal. Ara és impossible córrer sense les sabatilles".

Amb 20 anys, Chepyego va decidir anar al Japó per professionalitzar-se. "No va ser gens fàcil deixar casa meva, però al ser el suport de la família, havia de buscar el millor per a ells", resol l’atleta kenyana, que va estar deu anys al país asiàtic i sap parlar japonès a la perfecció.

El 2008, va tornar temporalment a Kenya per ser mare per primera vegada; ho tornaria a ser el 2017 i el 2021. I, assegura, no va pensar en cap moment que podria perdre les seves capacitats atlètiques. "Tornar després de ser mare no és fàcil. Però vaig tornar més forta perquè quan ets mare tens algú darrere que et fa costat, els teus fills. Em vaig adonar que la meva família té un gran impacte en la meva carrera, m’he enfortit encara més gràcies a ells", assegura.

Notícies relacionades

Els comptes del Barça i el Reial Madrid, a examen: mateixa despesa en sous, un deute incomparable

Innocents mentre...

Setena als 10.000 metres del Mundial de Rússia l’any 2013, Chepyego va començar a pressentir la idea de passar-se a la marató, cosa que va confirmar després del seu debut a la marató de Tòquio del 2015 amb una marca de 2 h 26 m 43 s. Tocava tornar a Kenya, establint-se al campament de Kaptagat.

A partir de llavors, podi a Berlín el 2019, victòria a la marató de Frankfurt del 2022, un any després d’haver donat a llum la seva tercera filla, i podi a Barcelona acaronant l’esperat sub-20. "He après molt de Kipchoge. Si vols ser una persona exitosa, has de perseverar i ser molt disciplinat per convertir-te en el millor. També he après que el treball en equip és el millor que existeix", acaba Chepyego, decidida a entrenar joves atletes un cop que la seva llarga carrera s’acabi.