Somriures i llàgrimes
Carles Miñarro, el médico del Barça, charla con Gavi durante el encuentro contra el Rayo Vallecano en Montjuïc. /
Un cap de setmana estrany, estrany i trist, el que ens ha tocat viure en la família blaugrana. La mort inesperada del doctor Carles Miñarro ens ha recordat amb dolor que, al final, tot és el que som i tot queda marcat pel que decidim. Aquesta teoria, fruit de la ment preclara del filòsof danès Soren Kierkegaard, defensa amb vehemència que l’existència humana no es regeix per valors absoluts, sinó pel lliure exercici de la voluntat que permet a l’individu construir la seva pròpia existència. I això va fer el Barça com a institució dissabte: exercir amb llibertat i saviesa el lliure exercici d’apostar pel respecte, el dol i el dolor, aparcant el present i la competició, buidant les grades de les persones i omplint, una vegada més, la grada dels valors.
I fins i tot consternat, però àvid d’alguna piloteta que m’evadís per uns minuts, diumenge em vaig instal·lar a veure un partit que semblava, pels dos equips protagonistes, atractiu: Reial Madrid -Rayo Vallecano.
Poques novetats (més enllà del bon moment del Rayo) vaig poder treure del partit, però una sí, una conclusió molt clara: Vinícius i Mbappé, definitivament, no se suporten. Saben que em dedico a la comunicació, i per tant, el llenguatge gestual, facial, postural, visual, proxèmic o cinèsic formen part del meu dia a dia, cada dia, i els asseguro que aquests dos esportistes d’elit, però al final dos éssers humans, no se suporten.
Notícies relacionadesUn brindis infinit
No els mentiré, aquesta distància social evidentíssima entre ells és una gran sort per a qualsevol dels seus adversaris, també per al Barça, perquè la seva ridícula animadversió és un xollo sideral per poder combatre’ls. No combinen, no es busquen, no componen, no s’acoblen... I el que resulta més expressiu: ¡poden arribar a ni mirar-se durant tot un partit! Creguin-me, si es tractés de dos taujans seria una simple anècdota, però tractant-se de dos dels millors futbolistes del món vestint la mateixa samarreta, és un brindis infinit al fracàs personal i col·lectiu. I si no... el temps ho dirà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Ocupació pública El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- Salmonel·losi, la intoxicació estrella de l’estiu: riscos, símptomes i consells pràctics per evitar la infecció
- Les finances del club Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Segons l’Institut Carles III Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya
- Corrupció al PSOE Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura