El Barça goleja en el seu 100è partit al Johan Cruyff

No en som conscients. La vida va molt ràpid, les coses passen sense donar-nos temps a assimilar els canvis. El Barça omple estadis, l’equip femení és referent i les jugadores són emblemes per a l’afició. Dit així pot semblar obvi, però si ens parem un segon i degustem el moment, ens adonem de com les coses no només han canviat, sinó que s’han normalitzat. Vivim en un món en el qual les dones no hem de demanar permís i ens fem un lloc a base de treball i constància. També de lluita. La que van començar unes quantes, van continuar moltes altres i, de cara al futur, encara s’hi sumaran més.

Molts anys lluitant. Són referents i ens demostren que no només podem aconseguir el que ens proposem, sinó que podem (i hem de) somiar. Com Alexia Putellas. Fa anys que la capitana blaugrana encapçala una lluita conjunta, dins i fora de la gespa. Sobre el camp, després d’haver recuperat la seva millor versió, va liderar l’equip blaugrana contra el València. El partit, a priori senzill tenint en compte que les valencianistes van últimes en la taula, es va complicar en un gol de Marina Martí a l’inici del partit. La davantera va guanyar a Marta Torrejón l’esprint i va superar amb un xut bombat Gemma Font, que estava massa avançada.

Va ser la de molletana qui va reaccionar. Ella mateixa va crear l’acció amb una passada filtrada cap a Schenterleib i més tard va acabar rematant l’ocasió aprofitant una passada d’Ewa Pajor dins de l’àrea petita. Amb l’empat en el marcador, el Barça es va recompondre en temps rècord amb un altre cop Alexia com a màxima valedora. Va filtrar una pilota perquè Kika conduís amb un toc preciós, acariciant per sobre la pilota, i després l’acabés rebentant i enviant al fons de la xarxa.

El Barça va viure amb calma a partir de la celebració. Va alentir el ritme però mantenia els moments punxants que van angoixar el València. Ewa Pajor va ser qui va marcar el tercer gol per a les blaugrana. La seva arribada al Barcelona ha sigut un buf d’aire fresc amb efecte rejovenidor. D’això també es tracta, d’agafar relleus, com ho fa Aitana Bonmatí. La dues vegades guanyadora de la Pilota d’Or s’ha erigit des de fa un parell d’anys com un referent. Sense pèls a la llengua ni complexos, no s’acoquina. Ni dins ni fora de la gespa. Contra el València va posar la guinda al pastís, el quart gol, i definitiu.

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

Per les més joves

També és referència per a les que vindran. Per a les que han arribat als vestidors quan els drets laborals ja estan aconseguits. Les més joves arriben al món del futbol amb un escenari ideal per brillar. I per a les que omplen els estadis, s’estampen els noms de les jugadores a les seves samarretes i esperen al final dels partits perquè els firmin la funda del mòbil. Elles també formen part d’aquest canvi que, per sort, hem assentat i normalitzat. Ocupen també un espai relativament nou i s’han endinsat en una realitat que abans els podia ser incòmoda. Ara són elles les que omplen les grades del Johan Cruyff en infinitat de partits. Elles també han canviat el món i han permès a moltes d’altres que puguin sumar-s’hi.