El Pitoniso Pito i Maragall

Si avui dia un personatge de moda en el món del periodisme esportiu és Tomás Roncero (de qui m’expliquen des de totes bandes que és molt bona persona, tot i que també tot un personatge quan s’exhibeix públicament), durant la dècada dels anys 60 i els anys 70 el crac va ser un altre personatge anomenat Pitoniso Pito, àlter ego de Ricardo Pastor (Barcelona, 1924-2016). D’ofici, bona persona; i de professió, periodista. I, és clar, periquito.

En l’últim tram de cada temporada, en concret deu jornades abans no s’acabés cada campionat de Lliga, el Ricardo escrivia amb un demostrable encert la classificació final del torneig de la regularitat. I un detall no menor: durant els seus últims 36 anys –que es diu aviat– no va faltar mai a la cita amb els lectors d’EL PERIÓDICO aportant els seus pronòstics futbolístics.

Afegim-hi un altre detall: el Ricardo va ser l’autor de la lletra de l’himne del 75è aniversari del RCD Espanyol. ¿Ho veuen? I perquè la quadratura del cercle fos perfecta, un altre gest important que tan sols va sumar perquè després d’això ni va passar res, ni va haver de donar explicacions, ni res de tot plegat.

Per verificar que a la plataforma del feixista d’Elon Musk no tot és dolent, el compte de l’arxiu de TV3 i de Catalunya Ràdio va publicar aquest dimarts un vídeo de l’any 1987, en el qual vèiem, en un acte de promoció de la Barcelona olímpica, l’alcalde Pasqual Maragall amb la samarreta del RCD Espanyol posada, llançant cinc penals a Tommy NKnono a l’enyorat camp de la ferralla.

Notícies relacionades

La guerra de Gaza enterra el futbol: «Vaig recuperar les samarretes del Barça dels meus fills després de rescatar-los de la runa»

Manresa i València es rebel·len contra els equips israelians

Potser la dada menor és que l’alcalde va aconseguir marcar dos penals i que els altres tres els va aturar el porter camerunès, però és una dada i prou. Observant el vídeo, a més comprovem la presència d’algunes persones de diferents gremis que van ser un exemple a seguir, com Antoni Campañà (fotògraf), Agustín Rodríguez (radiofonista), Enric Truñó (polític) i el llavors vicepresident del club, Ferran Martorell.

Per tot això, glòria als herois: senyor Ricardo Pastor i senyor Pasqual Maragall.