Flick repeteix i Ferran es multiplica

Poc amant de les rotacions, Hansi Flick gairebé va repetir l’alineació que va massacrar el València a la Lliga fa 12 dies. I el Barça va repetir l’execució al seu rival, amb quatre gols en mitja hora que van sentenciar l’eliminatòria, tres d’ells de Ferran Torres, que es va lluir on havia sigut casa seva. Tot i que Mestalla només conserva la resistència de l’afició.

EL RITME DEL 7.

Era impensable que es reedités el 7-1 de Montjuïc, i no es va reproduir, malgrat que l’inici gairebé va calcar el de Montjuïc. Llavors el Barça va marcar als minuts 3 (De Jong), 8 (Ferran), 14 (Raphinha) i 24 (Fermín). A Mestalla els quatre gols es van celebrar als minuts 3, 17, 23 i 30. El repartiment va ser desigual. No va arribar el cinquè abans del descans, sinó després. El que sí que va arribar va ser la ràbia dels futbolistes del València amb diverses entrades duríssimes, malgrat que el Barça ja havia reduït el ritme, crispats per la impotència i la xiulada dels seus aficionats.

‘NO OBLIDEM VALÈNCIA’.

En la mateixa alineació de Flick hi havia Ferran Torres, que va tornar a donar descans a Lewandowski, com a la Lliga. En va marcar un la primera vegada i en va marcar tres la segona.

Per prudència i respecte Ferran Torres (nascut a Foios) no va celebrar el primer gol. Al contrari, es va aixecar la samarreta per ensenyar-ne una altra a sota en què hi havia escrit: No oblidem València. El Barça havia mostrat la seva solidaritat amb una visita de Joan Laporta a tres localitats afectades: Benetússer, Catarroja i Paiporta. La segona celebració va arribar amb suspens i va requerir la convalidació del VAR. La tercera ja va aparentar més alegria. Ho mereixia: un triplet (el segon amb el Barça) en mitja hora és extraordinari i el va compartir amb Olmo.

UN ALTRE DESASTRE.

Flick va obtenir el seu propòsit al repetir l’alineació; Carlos Corberán la va transformar tota, però no va canviar el seu destí. Entre la voluntat d’impedir un altre desastre i el desig de preservar els seus titulars per a la Lliga, en què s’ha d’escapar del descens, el tècnic va canviar nou jugadors. Només va mantenir Yarek i Pepelu. Va ampliar a cinc la defensa, però va ser incapaç de tancar les vies d’aigua. Va tapar els passadissos interiors, però no l’esquena de la seva avançada defensa, a la qual va despullar Pedri amb els seus prismàtics.

LA DIANA ÉS PEDRI.

Els valencianistes van veure aviat que la clau era anul·lar Pedri, punt de partida de dos dels quatre gols del primer temps amb els caramels que va repartir als companys. No ho van aconseguir. Tres de les cinc faltes comeses en el primer temps van tenir el geni canari com a víctima. Dues podrien haver sigut vermelles perquè van anar de dret al turmell. L’àrbitre i el VAR no hi van veure prou gravetat, segurament perquè el duel era poc crispat.

LA SEGONA MÀ A MESTALLA.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Flick va acabar substituint Pedri al veure’l perillar. Juntament amb Raphinha, necessitats tots dos d’un descans, els va retirar després del 0-5. Era la segona vegada en la història que el Barça en feia cinc a Mestalla. L’únic precedent era el 2-5 de l’equip de Terry Venables a la Lliga 1984-85.

El resultat es prestava a estalviar minuts, com va ser amb Cubarsí i Balde a partir del descans i Kounde després. Iñigo va entrar i va començar a adquirir rodatge després de la lesió, igual que Dani Olmo, que reapareixia.