Els incendis intencionats arriben al 25% i la Guàrdia Civil avisa que l’única prevenció és la «col·laboració ciutadana»

A mitjans d’agost va ser detingut un altre home després de confessar ser l’autor de sis incendis forestals a Teba, un poble de Màlaga. La setmana passada, un home de mitjana edat va ser arrestat també per l’incendi de Viladervós, el primer gran incendi de l’estiu a Galícia. Es va originar en tres focus diferents i va cremar 500 héctareas. El detingut és un piròman reincident: ja tenia antecedents per provocar diversos focs en un altre poble d’Ourense el 2018, un poble del qual va ser desterrat pels veïns.

Els llamps, causants de molts incendis

Solen ser tots els estius els casos més cridaners, però «els incendis provocats són minoritaris», raona, però, Juan Manuel Vicente, comandant del Seprona de la Guàrdia Civil a Castella i Lleó, on «al voltant del 60%» dels virul ents incendis que han assolat la comunitat –han arrasat 141.000 hectàrees– «han sigut provocats per llamps».

«Aquest estiu hi ha hagut tempestes elèctriques i, amb aquestes temperatures, que hem superat els 40 graus quan no solíem sobrepassar els 35-36, el bosc es converteix en combustible per la mala herba i la pastura», explica el responsable del Servei de Protecció de la Natura de l’Institut Armat.

41 persones detingudes

D’acord les dades de la Fiscalia de Medi Ambient, l’any 2024 un 50,98% dels incendis que van assolar el nostre país es van deure a una negligència, i ‘només’ el 24,18% van ser intencionats per diversos motius. Això significa un de cada quatre. En els últims dos mesos i mig, les Forces de Seguretat de l’Estat han detingut 41 persones i investiguen 127 més per iniciar focs, d’acord amb les dades del Govern.

El perfil de les persones que causen les flames és, segons fonts de la Guàrdia Civil, un home de mitjana edat i que sol residir a la zona on provoca el foc. La motivació és variada. D’una banda, ben diferenciat, hi ha el piròman, que pateix un trastorn psicològic que es caracteritza per una fascinació intensa pel foc i que obté plaer a observar veure les flames. De l’altra, hi ha un ampli ventall de casuístiques.

Segons explica Vicente, existeixen diverses motivacions entre els incendiaris. Una és «la venjança per temes de caça i pastures» o «baralles entre empreses forestals» com hauria ocorregut aquest any en un cas a Castella i Lleó que la Guàrdia Civil mira d’esclarir.

En l’actualitat, el Seprona de la comunitat està investigant un altre greu incendi originat en principi per una «venjança»,algú que no estava conforme amb el vedat assignat,per la qual cosa li corresponien menys subvencions de la PAC (Política Agrària Comuna) i la va carregar contra la muntanya.

També hi ha els que volen clarejar una zona de bosc per augmentar el seu aprofitament cinegètic. Un exemple es va produir aquest mateix estiu en l’incendi forestal declarat a Aliseda (Càceres) que va arrasar 4.000 hectàrees aquest agost. Segons els investigadors, va ser provocat per interessos econòmics lligats a la caça. El seu autor encara no està detingut.

Una altra casuística són els incendiaris que miren de «forçar la seva contractació» com bombers forestals, com va passar a Monbeltrán aquest any, o simplement els que pretenen «fer mal» sense arribar a ser piròman, com ha passat aquest període estival amb un altre foc a Àvila, concretament a Cebreros.

El que no hi ha, raona el comandant, són aquests casos que es fan virals a les xarxes socials que s’han provocat incendis per instal·lar plaques solars o parcs fotovoltaics. «Són notícies falses, igual que es provoquen per canviar l’ús dels terrenys urbanístics. Això no passa ja», precisen des de la Guàrdia Civil.

Esculls en la investigació

A l’hora d’investigar els presumptes delictes, pels quals es poden establir condemnes de fins a 20 anys de presó, els agents del Seprona es troben amb molts esculls, tal com reconeix la mateixa Fiscalia General del’Estat, que assenyala que «els incendis són fets de difícil indagació i sobre els quals es presenten, a més dificultats probatòries específiques». En la majoria de casos, no es pot trobar proves contra els investigats.

A Espanya, es van produir un total de 7.611 incendis forestals el 2023, n’hi va haver 402 investigats, però només 90 condemnes. «La col·laboració ciutadana és clau allà, no podem estar en totes les aldees», comenta el comandant del Seprona. A Galícia, on hi ha deu investigats per provocar incendis aquest estiu —el percentatge d’incendiàries és alt en comparació amb altres comunitats—, ha estat fonamental l’avís veïnal per identificar les persones que van originar els focs en diverses localitats (com Boaño o Frixe).

«Aquests incendis són molt difícils de prevenir», recorden des del Servei forestal de la Comunitat de Madrid, on el 90% dels incendis són deguts al factor humà –en els últims anys s’ha detingut diversos piròmans–. «L’única prevenció és, de nou, la col·laboració ciutadana», afirma el comandant de la Guàrdia Civil sobre com evitar que actuïn els incendiaris.

Imprudències i negligències

Notícies relacionades

Aquest és el dia de la setmana amb més robatoris en les llars catalanes

Catalans i madrilenys nets de l’emigració posen al mapa Carrascosa de la Sierra i el seu llançament de pernil

Des del Seprona remarquen que la major part d’investigats a Castella i Lleó són per negligències i imprudències, com cremes de rostolls, barbacoes en èpoques de risc –com en el cas de l’incendi de Molinaseca (Lleó)–, fallades en línies elèctriques de baixa tensió o la via del tren, al saltar espurnes. com va passar l’aparatós foc de Puercas.

També es causen focs a les muntanyes per l'inadequat ús de màquines agrícoles, com tractors, desbrossadores o recol·lectores, ja que en passar pels cultius les seves pales poden provocar espurnes, «i per això és convenient que algú vagi darrere amb un matafocs». S’han donat casos també de focs iniciats per la carboneta del tub d’escapament de tractors vells o per una bengala llançada a les festes del poble, com va passar aquest any a Filiel (Lleó).