La Lliga es comprimeix per a un febrer especialment dur per al campió

S’inicia el febrer amb una nova (i emocionant) dimensió del campionat, unit als quarts de final de la Copa (hi participen els tres que lluiten per la Lliga) i condicionat, a més, pel duel de Champions City-Madrid, que pot alterar tot el paisatge domèstic, ja que pot deixar seqüeles físiques i fins i tot emocionals.

ANCELOTTI, SENSE DEFENSA.

És el líder i actual campió de la Lliga. Però l’Espanyol el va deixar desorientat amb aquest gol que va omplir d’ira Ancelotti i el madridisme, blasfemant contra l’àrbitre i el VAR. Però aquesta derrota a Cornellà-el Prat ha sacsejat el Madrid perquè s’ha ficat en un embolic, desaprofitant una còmoda renda de quatre punts que tenia sobre l’Atlètic i set sobre el Barça.

Això ja pertany al passat, agreujat, a més, per la lesió muscular de Rüdiger, que estarà 20 dies de baixa, per la qual cosa es perd el derbi de dissabte i l’eliminatòria europea amb el City. Ancelotti no té més alternatives en aquesta defensa, que ha perdut Carvajal, capità, líder i ànima del grup, cosa que ha provocat un esvoranc inacabable a la banda dreta que no va trobar cap remei.

Ningú ha suplert aquesta baixa del lateral destre, ni tampoc la de Militão a l’eix. Només quedaria, per tant, Mendy com a figura habitual d’aquesta defensa que ha de recompondre el tècnic italià, mantenint l’invent de Tchouámeni com a central al costat del jugador del planter Asencio tret que recicli Valverde en l’ingrat rol de central. Ancelotti acaba de recuperar Alaba, que feia més d’un any que estava de baixa i no té cap ritme de competició.

SIMEONE, AMB TOT.

L’Atlètic, després d’un lleuger sot –un punt de sis possibles–, ha recuperat el to a la Lliga agafant-se a l’oportunitat que no imaginava fa pocs dies. L’oportunitat de desbancar el Madrid del liderat firmant un triomf al Bernabéu. Al Cholo li comencen a sortir els comptes. És amo del seu destí si aconsegueix sortir victoriós del temple blanc. Li surten els comptes també perquè el seu equip no té baixes sensibles i l’ha harmonitzat, amb el pas del temps, optimitzant tots els seus recursos.

I cada vegada són més. Hi cohabiten dos davanters amb naturalitat, sense compartir això sí massa titularitats juntes. Però Sörloth, amb vuit gols, i Julián Álvarez, que se sent el cap, una cosa que no li passava mai al City, amb sis gols li donen calma a Simeone perquè compta amb la bala de Griezmam. Vuit gols suma el francès. És l’Atlètic el pitjor equip, això sí, dels tres aspirants en el pla ofensiu (37 gols marcats, 1,7 per partit), però alhora és el més fiable darrere: 14 gols encaixats.

FLICK ES REENGANXA.

Notícies relacionades

La caríssima torre de les ‘garses’

Florentino declara la guerra a tothom

El Barça havia caigut, i de manera estrepitosa, al novembre i el desembre, cosa que va embrutar la seva espectacular arrencada de la Lliga. De sobte, l’equip de Flick es va desplomar i va sumar només cinc punts de 21 possibles. Se li escapava el títol just després d’haver arribat al cim en el clàssic del Bernabéu amb una golejada (0-4). Després va arribar un prolongat descens que semblava no tenir final. Amb el canvi d’any, el Barça continuava traçant una sinuosa ruta amb aquest empat a Getafe que semblava prolongar el "novembre de merda", com el va definir l’alemany.

Però dos triomfs consecutius –va aixafar el València (7-1) i va patir amb l’Alabès (1-0)– l’han fet retallar distàncies amb Madrid i Atlètic. A Flick res li fa perdre el son. "Sincerament, no vaig veure el Madrid, me’n vaig anar a dormir. L’hi podeu preguntar a la meva dona", va confessar l’entrenador, alleujat pel gol de Lewandowski. I, a més, ha anat recuperant jugadors a la causa (Ferran Torres, De Jong, Fermín, Eric Garcia i Szczesny) mentre disfruta del gran rendiment de peces intocables com Pedri, Psau Cubarsí, Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha. Amb ells, l’alemany veu més que factible la persecució.