Doctor Peña i Mr. Szczesny
Szczesny despeja un balón en presencia de Ederson. /
Passen les hores i no m’oblido del cognom del porter de l’Atalanta: Carnesecchi. Ja sé que el nom no fa la cosa, però no puc evitar pensar que aquesta sequedat era l’origen del joc àrid, dens, insistent i sufocant que va fer el seu equip davant el Barça. ¿M’ho sembla o la majoria de porters tenen noms estranys, com si així poguessin projectar el caràcter únic que tenen dins del camp? Ho dic també per Szczesny: en aquests moments mitja Catalunya encara intenta pronunciar bé el seu nom, i és com si aquesta acumulació de consonants desdibuixés també el seu joc, com si fóssim incapaços de decidir si ens agrada o ens fa patir la seva manera de defensar la porteria.
Pot ser que ens hi acostumem, però de moment encara veig Szczesny com un element disruptor en el joc del Barça. Durant tot el partit els aficionats estem pendents de la seva actuació, que és exactament el que ens passava al principi amb Iñaki Peña, quan va substituir el lesionat Ter Stegen i en cada jugada havia de guanyar-se la nostra confiança. Per això costa entendre que, quan finalment Peña havia millorat en el joc amb els peus i l’anticipació davant els rivals que trenquen el fora del joc, Hansi Flick hagi decidit donar la porteria a Szczesny.
Des dels seus 34 anys, de tornada de la jubilació, el polonès aporta experiència i personalitat, però al seu torn resulta més complicada la comunicació amb els seus defenses, que amb Peña era més fluida per la llengua. Pel que hem vist fins ara, Szczesny està entre la seguretat una mica arrogant de l’últim Víctor Valdés, posem, i l’alegria d’un porter veterà en una patxanga entre amics. Parlant de la seva novel·la L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Stevenson deia que tots els humans portem dins el cel i l’infern, i jo em pregunto si Flick prefereix Szczesny perquè en un equip com el Barça, que a estones sembla que jugui a evitar el desordre, hi ha d’haver algú que faci de contrapunt anàrquic. Potser els seus indicis de descontrol –com una dosi de virus que acaba sent antivirus– faran que els defenses estiguin més atents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INCENDIS FORESTALS Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%
- Reunió del Consell Executiu El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris
- Apunt El somriure de la Gioconda
- ELS TERMINIS DEL RETORN El Barça s’afanya pel Camp Nou
- TENSIÓ A MONTILIVI El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos
- El mar al voltant Eliska i la seva lluita per un somni