Un desacomplexat Barça desarbora el Panathinaikos

De vegades no és dolent que no passin coses sorprenents. Que tot arribi com ho esperis, que es mantingui aquesta tranquil·litat o poder preveure com aniran les coses. El Barça sortia ahir contra el Panathinaikos sense ser favorit. No era cap sorpresa. Tenint en compte els problemes en els seus últims partits i que davant hi havia el vigent campió de l’Eurolliga, sortir "sense" pressió semblava el millor escenari. No perquè el Barça no hagués de guanyar, que òbviament ho havia de fer i ho necessitava. Si no perquè afrontar el repte des de la calma i la pausa sempre dona una cosa que les presses prenen. I així acostumen a sortir bastant millor les coses. Que els ho diguin als jugadors blaugrana, que van passar per sobre de l’equip grec sense complexos (82-73).

En el primer quart, els de Peñarroya van estar sempre per darrere en el marcador. No va ser mal inici, tot i que poc encertat de cara a cistella. No va faltar concentració ni tensió, com en altres partits. Simplement els grecs van deixar sobre el parquet un plus de qualitat que els blaugrana no van poder igualar.

La cosa es va igualar més en el segon quart. Per primera vegada en tot el partit, els culers es van posar per davant en el marcador quan tan sols es complia el primer minut. De fet, van arribar a defensar la seva màxima renda de punts en el marcador amb un 28-23 que es va refermar amb grans cistelles de Metu, Brizuela i Vesely. No obstant, el conjunt visitant va recuperar aquests punts i va engrossir encara més el seu avantatge deixant un 30-38 al descans. Ni un sol triple va ficar el conjunt blaugrana (0/9) i, malgrat això, tampoc va marxar al vestidor amb una diferència insalvable.

Notícies relacionades

La guerra de Gaza enterra el futbol: «Vaig recuperar les samarretes del Barça dels meus fills després de rescatar-los de la runa»

Manresa i València es rebel·len contra els equips israelians

En la represa, el Barça va jugar amb un més. El Palau va embogir. Eixordador va ser l’ànim que va donar als seus jugadors i va avivar el partit. Davant els insults per part de l’afició rival, els blaugrana van respondre amb xiulets, algun dit anular aixecat i molts tambors. Amb la seva determinació, els culers van arribar a més pilotes que mai, van robar aquelles que semblaven impossibles. Els triples que no havien entrat van caure per parells i un estratosfèric Jabari Parker, amb 15 punts, va catapultar els de Peñarroya, que van volar fins a tornar a capgirar el lluminós (59-50).

I és que, tot i que la calma estigui bé, sorprendre i reposar-te quan no comptaven amb tu fa goig. El Barça va demostrar amb un quart final de partit autoritari perquè no ha de fer-se petit davant ningú. Va consolidar el seu marge de punts, va disfrutar sobre la pista i va tancar un gran partit. Una victòria que suma punts i consolida (bones) sensacions.