El relleu de Lewandowski

Jo m’ho vaig creure, sí, i tant. A vegades, quan es tracta del fitxatges del Barça, poso el meu sentit comú en pausa i em deixo portar per la fantasia, i així en algun moment de l’estiu del 2022 em vaig creure que vindria Haaland. De petit m’agradava canviar cromos, què hi farem. A més, aquell estiu tothom veia Mbappé al Reial Madrid i s’establia així, en l’imaginari del futbol mundial, una mena de duel de futur. Ells dos podien ser el relleu de la rivalitat entre Cristiano i Messi; ells dos dominarien la Pilota d’Or dels propers anys.

Notícies relacionades

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

La lliçó d’Alexia Putellas

Haaland no va venir, és clar. Fins i tot va sonar un altre nou, l’uruguaià Darwin Núñez, però al final el jugador triat va ser Lewandowski, un gran davanter, però amb més passat que futur, i l’equip es va reforçar amb una altra incògnita: Raphinha. Avui, dos anys més tard, ells dos són la davantera més en forma d’Europa, acompanyats per Lamine Yamal, que aleshores tot just enlluernava els seguidors del juvenil.

El futbol ens projecta cap al futur i ens converteix en endevins de pacotilla. Ens agrada imaginar com creixerà un futbolista, o com encaixarà un fitxatge en l’equip, però encara és més fascinant quan tot d’una apareix un talent que cap radar havia detectat, o la màgia d’una associació imprevista. Penso en Ansu Fati i m’adono un cop més que els futbolistes evolucionen a mercè dels fats, per a bé i per a mal. Han passat dos anys des d’aquell estiu i Haaland continua sent letal, una màquina de fer gols, però el Manchester City no viu el seu millor moment i ja no se’n parla tan. El mateix passa amb Mbappé, que, quan finalment ha fitxat pel Madrid, és l’ombra del que havíem intuït. Ni l’un ni l’altre han guanyat la Pilota d’Or encara. Mentrestant els aficionats del Barça disfrutem del present del bon joc, i somiem, però l’oracle interior ja ens demana un relleu de Lewandowski. ¿Qui serà l’escollit per signar tants gols com ell? Ara es veu que toca parlar de Gyokeres, un altre jugador nòrdic, suec, de 26 anys. Miro els seus gols, la potència i l’instint per olorar sang, i sense adonar-me’n poso en pausa el meu sentit comú. La màquina d’imprimir cromos no s’atura mai.