Èpoques àtones

Tot i que vam perdre, vam superar amb nota el temorós derbi a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la polèmica de dos pseudo fores de joc, i tancarem el mes de novembre amb dos partits: anem a Montilivi i rebem el Celta a casa. Facin-me el favor de firmar quatre punts.

Al desembre anem a Getafe (un partit sempre incòmode), rebem l’Osasuna, amb tot l’afecte per a Vicente Moreno (quin error tan greu va suposar la seva absurda destitució; sempre he pensat que era la persona perfecta per ser el nostre Ferguson particular) i viatgem a Gran Canària, on ens espera un encantador de serps. Si aquest desembre no arrenquem almenys set punts contra rivals que estan en la nostra lliga no mereixerem seguir a Primera Divisió. Cru però real.

Malgrat que els números ja ens adverteixen que estem en descens matemàtic, al poble periquito no sembla que li preocupi gaire: la meitat dels enquestats entenen que és una dada circumstancial i fins i tot positiva, perquè genera pressió en els nostres futbolistes. Realment, digne d’un xist.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

D’altra banda, aquesta setmana àtona i sense lliga ens hem distret amb el xou que van muntar els amics de La grada, on el míster Manolo González ens va regalar dos titulars: "No he notat que em vulguin fer fora" i "estic segur que ens salvarem". Del primer, crec que pot pensar-ho però no dir-ho, i del segon és el que ha de dir.

Malgrat tot, no m’agrada gens, però gens ni mica, que des de fa anys –pocs, la veritat– s’hagi instal·lat en l’entorn periquito la normalitat de plantejar-se la permanència a Primera Divisió a meitat de novembre. ¡Mare de Déu! ¡88 temporades a Primera Divisió (l’actual és la 89) i 6 a Segona!! ¿Què coi ens estem plantejant? Quina època tan trista que ens està tocant viure, família. Orgull periquito, collons. Orgull de club, estabilitat i adoptem decisions sempre des del sentit comú i per al bé del club, que és l’únic que ens quedarà. Perquè només queda el club. Des de 1900.