No són jugadors de futbol

Al Santiago Bernabéu, dissabte va jugar un gran equip de futbol contra un altre gran equip, però no de futbol, sinó del Barça. Aquesta frase, que podria semblar un absurd, en realitat no ho és. Fins a vuit jugadors blaugrana que van intervenir dissabte contra el Reial Madrid, no només procedeixen de La Masia, sinó que en la majoria de casos només han vestit una samarreta durant, no ja la seva carrera professional, que en alguns casos és un sospir i es limita a uns quants partits, sinó en tota la seva vida. Tota.

Estem parlant de nanos que, des que tenen ús de raó, si han anat darrere una pilota ho han fet sempre i sense excepció representant el FC Barcelona. ¿Quant pesa això? I sobretot... ¿Quines ganes, quina força i quina afecció suposa, a l’hora de competir, deixar-te la pell literalment enfundat en uns únics colors que han viscut amb tu plors o rialles, triomfs o derrotes?

Notícies relacionades

Xabi Alonso trenca amb l’oficialisme d’Ancelotti i demana reforços després de quedar-se sense Zubimendi

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Siguem sincers, no és just. Això és dirimir forces amb avantatge, molt avantatge. Talent al marge, mentre un referent defensiu del Madrid, Rüdiger per esmentar-ne un, ha vestit la samarra del Borussia Dortmund, Stuttgart, Roma, Chelsea i Reial Madrid, Cubarsí ha jugat al Barça, Barça, Barça i ara al Barça... "Quin cabró", com diria aquell... Amb raó jugava al gat i la rata amb el pobre Mbappé i li va fer sentir una vegada i una altra el calvari de viure en aquesta zona prohibida en la qual el VAR et pinta la cara de ridícul, especialment si segons abans has celebrat el gol burlant-te del porter rival fent el símbol de la picadeta.

En fi, preparin-se, al pas que anem, igual que limiten la participació en la Lliga de futbolistes extracomunitaris, si continuem amb aquesta gosadia i desimboltura, si continuem jugant combinant rialles i somriures, si continuem disfrutant més de l’amistat que de la professió, estem a res que la RFEF ens limiti la participació del nombre de jugadors del planter al terreny de joc al mateix temps, especialment si juguem a la ciutat de Madrid. I és que... jugar amb avantatge els dol i a més és lleig. Molt lleig.