Ànima, cor i vida

El titular d’aquest article és la traducció al català del títol d’una cançó que al seu dia va popularitzar Dyango. No el desencadenat, no; sinó Dyango, l’artista barceloní que amb la seva meravellosa veu trencada va enlluernar la nostra generació dels seixanta.

Les tres paraules que bategen aquest tema, compost pel peruà Adrián Flores, suposen exactament les que sostenen el joc del nostre equip: ànima, cor i vida. Quan alguna de les tres comenci a fallar haurem de començar a resar i de continuar remant.

Tot se sosté així, amb un Manolo González militant, transparent i pròxim, tant amb els seus nois com amb els mitjans, i també amb les altes esferes del club, perquè amb l’èxit mediàtic que estan tenint les seves xerrades en les pauses d’hidratació (el que alguns comentaristes que van de moderns anomenen Cooling break per fer-se els guais) només demano que el míster no canviï, ni tampoc que se senti protagonista, ni presoner mediàtic del seu personatge pels seus discursos.

Em refereixo exactament al que va fer la malaguanyada Carmen Sevilla als anys 90 al percebre que els errors involuntaris que cometia al Telecupón generaven rialles, soroll i expectació, i llavors va començar a provocar-los. Senyor Mas: ¿vostè està comparant Manolo González amb Carmen Sevilla? Sí.

El cap d’RDT

Acabo. Al·lucino amb el que vaig sentir ahir als meus amics de LaGradaRàdio quan es referien al nostre ex Raúl de Tomás (avui dia també exfutbolista, per cert). RDT combina actualment la seva condició de militant a la plantilla del Rayo Vallecano amb la d’apoderat taurí.

Notícies relacionades

El City es fon contra el Brighton i només suma tres punts de nou

L’Espanyol tomba l’Osasuna en una altra tarda de passió

RDT va compartir en el seu compte d’Instagram una corrida de toros que va tenir lloc ahir a Villaseca de la Sagra (Toledo). Recordem que durant la pandèmia es va dedicar a pintar quadros. Comptaré fins a cinc abans d’acabar la meva columna.

Ben aviat qualsevol millonetis dirà que a casa té un Van Gogh, un Miró i un De Tomás. O millor, un The Thomas, que tindrà més valor. Amb els golassos que va marcar RDT de cap, ¿on el deu tenir ara?