Van Aert s’exhibeix a plaer i guanya una tercera etapa en la Vuelta

La gent de Baiona espera la Vuelta menjant percebes a les terrasses del poble. La carrera ha passat del pescaíto frito als fruits del mar, i de la calor aclaparadora a la frescor de l’Atlàntic amb el verd de Galícia. Però, sempre, ahir i avui, amb un denominador comú que es diu Wout van Aert, un premi per a la carrera i els ulls de l’aficionat al ciclisme.

El corredor belga ja porta tres triomfs a la Vuelta i els tres han sigut diferents. A Portugal va guanyar un esprint pur i dur, a Còrdova es va imposar a la meta a un grup reduït i en l’estrena gallega de la Vuelta, en una fuga de dos, treballada fins a l’extrem, treballada de cap a peus en un terreny que, sens dubte, s’assemblava molt a les clàssiques que domina com el millor o de tu a tu amb el seu irreconciliable Mathieu van der Poel, absent en la carrera espanyola.

L’espectacle no només el posa el que vesteix de vermell, en aquest cas un Ben O’Connor que resisteix de líder com un ciutadà de Masada davant els legionaris romans. La representació de la carrera ve donada per tipus com Van Aert, que donen emoció i ofereixen personalitat a fugues que no són el mateix si hi participa una estrella del ciclisme mundial, tal com va fer el seu paisà Remco Evenepoel en la fase final de la Vuelta del 2023, quan va veure que havia perdut la general i es va entretenir escapant-se cada dia.

El premi de la família

Van Aert és un luxe per a la Vuelta, que no havia corregut mai fins ara. Ja ha vestit de vermell i porta el verd dels punts i la regularitat tan ajustat al cos que difícilment el perdrà d’aquí a Madrid. Ha tornat la família que ja va estar a Lisboa i li han portat com a premi un temps gairebé primaveral després de la desfilada per la foguera andalusa.

Els nens són molt petits i no recordaran les gestes actuals del pare a no ser pel testimoni televisiu i milers de fotos que circulen per qualsevol fòrum quan guanya Van Aert. Perquè, a més, si s’escapa en la fase inicial de l’etapa, si se’n va amb un grup de cinc corredors, ja gairebé se sap, quan el pilot se’n va a més de quatre minuts de diferència, que difícilment ningú li traurà la victòria a Baiona.

Si, a més, el rival més complicat que portava en l’escapada, que es diu Marc Soler, comet l’error infantil d’anar a buscar aigua al cotxe a pocs metres d’un esprint especial, lloc on es reparteixen punts que són or en drap per al líder de la classificació de la regularitat, llavors ataca i anem-nos a la victòria, que és impossible que se li escapi, com el percebe que mor a la boca d’un comensal a pocs metres de l’arribada de Baiona per a enveja dels quals estan pendents de l’etapa.

Tot li surt rodó. Fins i tot disposa d’un ciclista convertit en gregari, sense que ho sigui, però que vol arribar amb ell a la meta. Quentin Pacher, un corredor francès que ha disputat quatre Tours, s’entrega a Van Aert, l’ajuda, li dona relleus, una dosi de valentia, un corredor que no s’arruga, i per demostrar que té ambició va atacar a dos quilòmetres de la meta, un conat que no va arribar ni a ensurt per a l’astre flamenc.

Va guanyar a plaer, amb una superioritat aberrant, sense que hi hagués un sol dubte que a Baiona firmaria la tercera victòria en 10 etapes disputades. N’hi haurà més. "Amb l’equip que tinc i les cames que porto difícilment serà l’última", va confessar després del triomf.

Un prodigi amb bicicleta

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Forma part del sextet de grans figures d’aquest esport al costat de Pogacar, Vingegaard, Roglic, Evenepoel i Van der Poel, tot i que tinguin especialitats diferents. A Van Aert ningú el supera com a caçador d’etapes, és igual que siguin a l’esprint, en contrarellotge o amb muntanya i pujades com en l’estrena gallega. A més, si es dona el cas, com passa al Tour, es converteix en un gregari amb molts galons, tot un prodigi d’aquest esport.

Quan guanya rep els aplaudiments de la gent de Baiona, ja amb els plats de marisc buits. Els mateixos espectadors que ovacionen el pilot d’O’Connor, que arriba a cinc minuts, amb un líder ferm i amb equip. No com altres equips que es van adormir quan es va escapar en l’etapa de Màlaga, que potser ha decidit aquesta Vuelta.